Arriba aquell moment de l'any en què els nervis estan a flor de pell i les biblioteques no donen abast. Milers d'estudiants a tot Espanya encaren la recta final per enfrontar-se a les Proves d'Accés a la Universitat, un examen que aquest any ve amb novetats importants sota el braç a causa de la implantació total de la LOMLOE. No es tracta només d'un canvi de nom, tornant a la clàssica denominació de PAU, sinó d'una transformació en la manera com els alumnes han de demostrar el que han après durant el Batxillerat.
L?ambient que es respira als instituts és d?una barreja entre incertesa i ganes d?acabar d?una vegada per totes. Aquest nou format busca que els xavals no es limitin a deixar anar dades d'embranzida, sinó que siguin capaces de aplicar els seus coneixements a situacions reals i quotidianes. Tot i que l'esforç de posar els colzes continua sent fonamental, la maduresa acadèmica i la capacitat crítica guanyen un pes que abans no tenien de manera tan explícita a les rúbriques de correcció.
Un model d'examen més pràctic i exigent amb la llengua
La gran novetat que porta aquest procés és la unificació de certs criteris a tot el territori nacional. A partir d'ara, aspectes com la coherència, la gramàtica i, sobretot, l'ortografia, jugaran un paper crucial a la nota final. De fet, la correcció lingüística restarà fins a un 10% de la puntuació en cada exercici que requereixi redacció, cosa que obliga els estudiants a prestar una atenció exquisida a com s'expressen per escrit, més enllà de conèixer la resposta correcta.
Pel que fa al disseny de les proves, els exercicis se centraran en un perfil més competencial. Això vol dir que les preguntes obertes i semiconstruïdes han d'ocupar almenys el 70% de l'examen, deixant menys espai als tests o respostes automàtiques. Les autoritats educatives han dissenyat una proposta d'examen únic per a cada matèria, encara que es permet una certa flexibilitat per triar entre preguntes en apartats específics, sempre que no es redueixi el temari estudiat pels alumnes.
Calendari i participació massiva a les regions
Les dates estan marcades a foc al calendari: la gran majoria de les comunitats autònomes celebraran la convocatòria ordinària entre el 2 i el 4 de juny. Per exemple, al País Basc s'espera que més de 13.000 estudiants es presentin a les proves, mentre que a Castella-la Manxa la xifra s'acosta als 10.000 inscrits. Aquesta mobilització massiva requereix un desplegament logístic enorme per part de les universitats, que habiliten desenes de seus a campus i instituts per acollir els examinands amb totes les garanties.
És interessant observar com es distribueix la participació per sexes, mantenint una tendència on les dones representen gairebé el 60% de l'estudiantat que cerca una plaça universitària. A més, el sistema continua garantint la inclusió, amb protocols específics per a alumnes amb necessitats especials que, enguany, han vist incrementades les sol·licituds d'adaptació de les proves per assegurar la igualtat d'oportunitats a centres de comunitats com Andalusia o la Comunitat Valenciana.
Guerra al frau: tecnologia per blindar les aules
Perquè ningú no jugui amb avantatge, les universitats s'han posat serioses amb el tema de les costelles tecnològiques. En aquesta convocatòria es generalitza l'ús de detectors de radiofreqüència i camps magnètics als tribunals. L'objectiu és identificar qualsevol pinganillo o rellotge intel·ligent que pugui ser utilitzat de forma fraudulenta. Aquestes mesures preventives busquen protegir la immensa majoria dels joves que han dedicat mesos de feina honesta per jugar-se el futur en aquests tres dies d'infart.
A més de la vigilància tecnològica, els controls d'identitat s'han endurit. Ja no valen fotos al mòbil ni documents digitals de dubtosa procedència; per entrar a l'examen serà obligatori presentar el DNI físic o passaport original. Aquest zel per la seguretat s'estén també al procés de correcció, on els tribunals treballaran a contrarellotge perquè les notes estiguin publicades, en la majoria dels casos, abans que s'acabi la segona setmana de juny, permetent així iniciar el procés de preinscripció.
L'estructura de la nota d'admissió no pateix canvis dràstics i manté l'equilibri entre l'expedient escolar i el rendiment en aquests exàmens. Se segueix premiant la constància del Batxillerat amb aquell 60% de pes, mentre que la fase obligatòria de la PAU aporta el 40% restant per obtenir una qualificació sobre 10 que pot pujar fins a 14 punts amb la fase voluntària. Superar aquest tràmit amb èxit suposa obrir la porta a la cursa desitjada, tancant un cicle formatiu que per a molts és el més intens de la joventut i marcant l'inici d'una nova etapa vital a l'entorn universitari.
