Un text es pot analitzar des de diferents perspectives. Per exemple, és possible aprofundir en el significat de les paraules o, també, en l'estructura i la composició de les frases. El verb és un dels elements més importants del predicat. Fa referència a una acció concreta que es converteix en un nucli de la pregària. Però, alhora, el verb també pot estar acompanyat per altres complements. Per tant, enriqueixen la informació que proporciona el propi verb. Afegeixen algun matís o dada rellevant que contextualitza el significat.
De vegades, quan llegeixes amb deteniment una frase i n'analitzes amb calma l'estructura i el significat, pots observar que el propi verb, per si mateix, requereix algun tipus d'informació afegida. Convé assenyalar que els complements verbals, que comentem amb més atenció a continuació, s'emmarquen al predicat.
Complement directe
Quina relació té amb el verb que descriu l'acció principal? És l'objecte a què remet l'acció del verb, és a dir, hi impacta directament.
l'atribut
Com hem dit, els complements verbals proporcionen informació de valor en el context d'una pregària. L'atribut presenta una particularitat concreta. Convé assenyalar que, perquè es presenti al text, ha d'estar acompanyat per verbs copulatius. Creen una connexió entre el subjecte i el predicat. Ser i estar en són dos exemples. D'aquesta manera, l'atribut s'alinea amb una característica o una qualitat que identifica el subjecte.
Complement circumstancial
El verb d'una oració descriu l'acció principal. Per tant, proporciona una dada que està directament vinculada amb el subjecte de l'oració que, per altra banda, és aquella que desenvolupa l'acció. No obstant això, el verb també es pot desenvolupar en un context específic de temps o lloc. Aquest complement també pot fer referència a la manera com es duu a terme una acció o, també, a un aspecte relacionat amb la quantitat.
Per exemple, un complement circumstancial de lloc fa referència a l'entorn on transcorre l'acció del verb: en una cafeteria, en un poble, al saló de casa, a l'escola, a la feina… El complement circumstancial de temps, per part, està directament vinculat amb la perspectiva temporal del calendari. És a dir, acota el moment en què passa una acció concreta: ahir, avui, demà… El verb no només pot tenir una finalitat, sinó també una causa que remet al perquè.
Complement agent
Què passa quan una oració està escrita en veu passiva? Aleshores, és possible identificar el complement agent. La veu passiva transforma de manera significativa la posició del subjecte en el context de l'oració. En aquest cas, el subjecte no remet de manera directa a qui duu a terme l'acció principal, sinó que, per contra, recau sobre ell l'impacte del verb. Com identificar el complement agent en una oració que està en veu passiva? Hi ha una fórmula molt senzilla que et pot ajudar a identificar-lo. Quan aquesta oració es transforma a través de la veu activa, el complement agent es converteix en el subjecte.
Complement indirecte
L'acció del verb incideix directament sobre l'objecte directe. I l'oració també es pot complementar amb l'objecte indirecte quan integra un verb transitiu.
Per tant, el predicat és una de les parts més importants de una oració. Per això, l'anàlisi d'una frase posa l'accent de manera especial en el subjecte i en el verb del predicat. L'acció, per part seva, també pot estar acompanyada per altres complements com hem comentat prèviament. Complements que afegeixen informació i matisos que enriqueixen el sentit general de la frase.