Després de l'curiós rodolà que ens ha sortit al tÃtol de l'entrada, anem a mirar el que més ens interessa. Si heu estat a diferents tipus de classes, haureu pogut comprovar que hi ha molts alumnes que semblen saber-ho tot i aprendre sense majors esforços. A aquest tipus de nois se'ls coneix com persones superdotades. Simplement tenen un cervell que els permet obtenir tot tipus de coneixements en poc temps.
No obstant això, tenir aquest tipus de possibilitats no vol dir que vagin a aprovar de seguida. És conegut que habitualment tenen més d'un problema d'aprenentatge, El que significa que l'aprovat es va allunyant a poc a poc. Això, en el cas que no sapiguem fer front als inconvenients. Si les habilitats es saben reorientar, estem segurs que l'èxit serà rotund.
Què és un alumne superdotat i amb altes capacitats
Es considera que un nen o adolescent té altes capacitats intel·lectuals quan mostra un rendiment molt elevat en una o diverses à rees: intel·lectual, creativa, artÃstica, lideratge o en matèries acadèmiques especÃfiques. Dins aquest ampli grup se solen distingir diverses categories:
- Superdotació intel·lectual global: capacitat intel·lectual molt superior a la mitjana a la majoria de les à rees cognitives, amb un funcionament homogèniament alt.
- Talent especÃfic: rendiment excepcional en una o diverses aptituds (per exemple, matemà tiques, música o dibuix), però no necessà riament a totes.
- geni: combinació d'alta capacitat intel·lectual amb gran creativitat i productivitat, capaç de generar obres, idees o solucions originals de gran impacte.
Tot i que sovint s'associen les altes capacitats amb el famós coeficient intel·lectual, la realitat és més complexa. Un CI elevat (en molts casos per sobre de 130) és un indicador important, però també compten altres aspectes com la precocitat en el desenvolupament, la capacitat metacognitiva (pensar sobre com es pensa i aprèn), la resolució de problemes complexos i una alta motivació per aprendre.
A la prà ctica, la prevalença de nens amb alt potencial cognitiu és al voltant d'un 3% de l'alumnat. No obstant això, només una petita part és identificada formalment, cosa que implica que molts alumnes superdotats mai no arriben a ser reconeguts i passen per escola sense rebre la resposta educativa que necessiten.
Com es manifesten les altes capacitats segons l'edat
Les caracterÃstiques d'un alumne superdotat es poden observar molt aviat si es presta atenció a alguns signes d'alerta que solen repetir-se:
- Entre 1 i 4 anys: llenguatge molt avançat per a la seva edat, capacitat per mantenir converses completes a edats primerenques, memòria cridanerament bona, curiositat intensa i habilitat per fer puzles o reconèixer lletres i paraules abans del que és habitual.
- Entre 4 i 6 anys: mostren més interès per parlar i jugar amb adults que amb iguals, gaudeixen llegint o escoltant històries complexes, formulen preguntes constants sobre el perquè de les coses i comprenen conceptes de manera rà pida i profunda.
- A partir dels 6 anys: posseeixen un vocabulari molt ric, connecten idees complexes, gaudeixen plantejant i resolent problemes nous, poden mostrar talents especÃfics (música, art, cà lcul…) i s'interessen per temes abstractes com la justÃcia, la moralitat o els conflictes del món.
Alhora, és freqüent que es mostrin despistats en tasques rutinà ries, oblidin materials o no acabin activitats que consideren sense interès. Aquesta barreja de brillantor i distracció pot confondre famÃlies i docents i fer que se subestimi el seu veritable potencial.
Alumnes superdotats: avorriment, desmotivació i canvi continu de classe
Un dels problemes més coneguts és el fet que els alumnes superdotats se solen avorrir. A l'saber-ho tot (i a l'aprendre tan de pressa) també provoquen que no sà piguen què fer a l'anar més avançats que la resta de la classe. Una cosa que pot arribar a ser bastant greu i fer que hagin de canviar de classe contÃnuament. Fins i tot, hi ha hagut casos en què han obtingut titulacions molt més d'hora que els seus companys.
Aquest avorriment crònic no és un simple caprici: es relaciona amb la manca de repte intel·lectual. Quan el contingut acadèmic es limita a la repetició i la memorització, l'alumne amb capacitats altes no troba sentit al que fa. Aquesta sensació de buit pot derivar a:
- baix rendiment malgrat tenir un alt potencial.
- Negativa a assistir a classe o conductes d'evitació escolar.
- Problemes de conducta (disrupció, bromes contÃnues, oposició a les normes).
- Autoimatge negativa: arriben a creure que són ganduls o incapaços.
En molts sistemes educatius, l'única mesura recollida per respondre a les altes capacitats és la flexibilització de l'escolaritat, és a dir, permetre que l'alumne se salti un curs. Aquesta opció pot ser útil en alguns casos, però no sempre resol el problema de fons: sense una adaptació metodològica i un entorn que valori la forma particular d'aprendre, l'avorriment i la desmotivació poden reaparèixer al nou nivell.
CaracterÃstiques emocionals i psiconeurològiques dels superdotats
Més enllà del rendiment acadèmic, els alumnes superdotats comparteixen una sèrie de caracterÃstiques emocionals i psiconeurològiques que expliquen molts dels seus problemes d'aprenentatge i adaptació:
- Sentiment de diferència: solen tenir la impressió que ningú de la seva edat pensa com ells o s'interessa per les mateixes qüestions. Poden amagar el seu talent per evitar gelosia, enveges o rebuig.
- Emocions molt intenses: reaccionen amb força davant de situacions que altres gairebé no perceben, per exemple davant la injustÃcia social o el patiment aliè.
- Desenvolupament asincrònic: la seva capacitat intel·lectual està molt avançada, però el seu desenvolupament emocional segueix el ritme de la seva edat, generant desequilibris interns (el que es coneix com a sÃndrome de disincronia).
- Perfeccionisme elevat: s'autoexigeixen resultats impecables i poden evitar prendre decisions o emprendre reptes per por de fracassar.
Aquesta combinació de hipersensibilitat, perfeccionisme i pensament complex els fa vulnerables a l'aïllament social, a la baixa autoestima, a l'estrès i fins i tot a la depressió. No comprendre la seva manera de ser i pensar pot fer que s'interpreti la seva conducta com a problemà tica, quan en realitat respon a una necessitat de comprensió i acompanyament.
Superdotació, TDAH i altres dificultats d'aprenentatge: doble excepcionalitat
Si sou superdotats, el millor que es pot fer és realitzar un seguiment per tal d'impartir els ensenyaments que estiguin d'acord amb el vostre nivell de coneixements. Si tot està correcte, l'aprenentatge anirà vent en popa i no haurÃem de tenir més inconvenients en aquest aspecte.
Tot i això, no tots els alumnes amb altes capacitats presenten només avantatges cognitius. Hi ha un grup especialment complex, conegut com a alumnat de doble excepcionalitat, que combina superdotació amb alguna dificultat d'aprenentatge o trastorn. Entre les combinacions més freqüents hi ha:
- Altes capacitats i TDAH (amb o sense hiperactivitat).
- Altes capacitats i dislèxia o altres dificultats especÃfiques de lectura i escriptura.
- Altes capacitats i trastorns de l´espectre autista d'alt funcionament.
- Altes capacitats i trastorns emocionals o problemes greus de conducta.
Aquests alumnes poden mostrar un desenvolupament acadèmic molt desigual: sobresortir en algunes tasques i fracassar en altres que per a la seva edat haurien de ser senzilles. Aquesta barreja fa que sovint no encaixin ni als programes de suport a dificultats ni als d'enriquiment per a altes capacitats.
En particular, la frontera entre les caracterÃstiques de la superdotació i els sÃmptomes del TDAH és molt difusa. Un alumne amb altes capacitats pot semblar distret, impulsiu o incapaç de seguir regles rÃgides quan la tasca li resulta poc estimulant, però en manté una atenció intensa i sostinguda quan treballa en una cosa que li interessa profundament. Per contra, al TDAH veritable aquestes dificultats d'atenció i impulsivitat es donen en prà cticament tots els contextos, independentment de l'interès de la tasca.
Confondre una cosa amb l'altra té conseqüències importants: un diagnòstic erroni de TDAH pot conduir a intervencions inadequades ja que s'ignori la necessitat de repte cognitiu que té l'alumne superdotat. Per això és essencial una avaluació exhaustiva i multidisciplinar que tingui en compte tant el potencial intel·lectual com la manera com aquest s'acompanya (o no) de dificultats reals d'atenció, lectura, escriptura o organització.
Quan es confirma la doble excepcionalitat, la resposta educativa ha de:
- Aprofitar i potenciar les fortaleses de l'alumne (el seu talent especÃfic, la curiositat, el raonament).
- oferir estratègies de compensació clares per a les seves dificultats (suports tecnològics, adaptació de la manera davaluar, ajuda en organització i planificació).
- crear un entorn emocionalment segur on se'n valorin les capacitats sense minimitzar els reptes que afronta.
Quan l'escola i la famÃlia entenen aquesta dualitat i treballen juntes, l'alumne superdotat amb problemes d'aprenentatge pot transformar allò que semblava un desavantatge en un perfil de talent singular amb un enorme potencial de desenvolupament personal i acadèmic.
Comprendre, detectar a temps i acompanyar adequadament els alumnes superdotats amb dificultats d'aprenentatge o sense no només en millora el benestar i els resultats escolars; també permet a la societat aprofitar millor un capital humà que, ben orientat, es pot convertir en motor d'innovació, creativitat i progrés per a tothom.