El tema de la Ciutadania en anglès a la Comunitat Valenciana ha estat un dels fronts de més discussió en els darrers anys. La introducció de l'assignatura Educació per a la Ciutadania en Anglès, plantejada inicialment per la Conselleria d'Educació, va generar controvèrsia, tant entre professors, sindicats i pares d'alumnes, com als cercles polítics, i això va culminar en una macro-vaga en el sector d'educació, convocada per abordar les tensions. Aquesta vaga estava prevista per dimecres anterior a les vacances de Nadal, implicant un impacte social i educatiu significatiu.
Manca de consens en l'Educació per a la Ciutadania en anglès
Un dels principals detonants de la vaga va ser la manca de consens al voltant de la implementació de la vaga Ciutadania en anglès. La introducció d'aquest projecte no només significava impartir una assignatura més en un idioma estranger, sinó que també comportava un desafiament per a molts centres que no estaven preparats per assumir aquesta càrrega. Molts professors al·legaven que, malgrat les bones intencions, no tenien prou habilitats en l'idioma per impartir la matèria eficaçment, cosa que generava una pèrdua de qualitat en l'ensenyament.
D'altra banda, els pares es mostraven preocupats perquè consideraven que aquesta mesura podria afectar la comprensió de conceptes fonamentals dins de l'assignatura. La manca de recursos, formació i especificacions clares per a la implementació agreujaven la situació. La introducció de l'anglès en aquesta assignatura tan polèmica semblava desplomar el pilar bàsic de l'educació, que és la comprensió efectiva de l'alumnat.
Sindicats i el seu paper a la vaga
Davant aquesta situació, els sindicats educatius, liderats per organitzacions com el STEPV y CCOO-PV, van començar a mobilitzar-se. Després de diverses reunions fallides, finalment van decidir convocar la ja esmentada macro-vaga. Tot i això, cal destacar que, encara que es van organitzar mobilitzacions per part dels sindicats, no tots els sectors educatius havien arribat a un consens sobre la necessitat de la vaga. Alguns creien que la negociació havia de continuar abans de prendre mesures tan dràstiques.
Tot i la convocatòria, els sindicats van aconseguir avenços en les negociacions amb la Conselleria d'Educació, cosa que va fer que part del que es proposaven s'executés. Arran de les converses, alguns centres que impartien l'assignatura de Ciutadania en anglès van deixar de fer-ho, cosa que va ser vist com una petita victòria per part dels vaguistes.
Ajornament de la vaga, però no cancel·lació
Tot i els avenços en les negociacions, és important ressaltar que la vaga no es va cancel·lar, sinó que es va ajornar. La decisió d'ajornar-la va ser vista com una tàctica intel·ligent per mantenir la pressió sobre el govern, donant-li temps per implementar els canvis compromesos, mentre que els sindicats asseguraven que, si no s'hagués acordat, reprendrien la vaga en un altre moment. Aquesta estratègia demostrava la capacitat dels sindicats per adaptar-se a les circumstàncies sense renunciar als drets.
Impacte i conseqüències de la vaga
Quan parlem de l'impacte d'aquesta vaga educativa, cal destacar els principals sectors afectats, especialment als col·legis, instituts i escoles d'idiomes de la Comunitat Valenciana. Aquestes institucions van veure interrompudes les activitats, moltes vegades amb conseqüències tant per als estudiants com per al professorat i, per descomptat, les famílies. La manca de classes a causa de la vaga va fer que es perdessin dies clau al calendari escolar, cosa que va generar problemes pel que fa a l'assimilació dels continguts en els alumnes.
D'altra banda, aquesta protesta va tenir ressò en altres àrees del sector educatiu, amb debats nacionals sobre la viabilitat d'impartir múltiples assignatures en anglès sense haver assegurat prèviament la preparació lingüística adequada dels docents. A més, les mesures neoliberals proposades pel nou govern van configurar un ambient propici per a la discussió de la jubilació anticipada i altres temes relacionats amb les condicions laborals del professorat.
Altres conflictes laborals al sector educatiu
A part de la macro-vaga en relació amb la Ciutadania en Anglès, altres conflictes laborals han afectat el sector educatiu a la Comunitat Valenciana. Per exemple, la recent anul·lació de la contractació de 5.000 docents per l'actual govern autonòmic, només un dia després d'una vaga educativa massiva, ha generat una nova onada de crítiques. Aquest acord de plantilles, signat inicialment amb sindicats sota l'anterior govern, incloïa la contractació de docents per reforçar les plantilles a Infantil, Primària, Secundària i Educació Especial.
La cancel·lació d‟aquest acord ha provocat tensions significatives. Els sindicats interpreten aquesta mesura com un retallada encoberta, que afectarà seriosament la qualitat de leducació i el nombre adequat de docents dins dels centres educatius.
STEPV, el sindicat majoritari a la Comunitat Valenciana, ha convocat noves mobilitzacions i ha acusat el govern actual de donar l'esquena a l'educació pública, posant en risc els futurs avenços en la qualitat educativa.
El dret a la vaga al sector educatiu
El dret a vaga està recollit a la legislació espanyola i s'ha utilitzat històricament com a mesura de pressió per part dels sindicats quan el diàleg amb les autoritats no ha donat fruits. Segons el Reial Decret Llei 17/1977, l'exercici del dret a vaga no extingeix la relació laboral i no pot donar lloc a sancions, excepte si el treballador incorre a faltar durant aquesta. Durant la vaga, els contractes de treball dels empleats queden suspesos, però és vital que es respecti la llibertat dels treballadors que decideixin no participar en la vaga.
És important destacar que, en sectors essencials com l'educació, es poden imposar serveis mínims per assegurar el manteniment de certs drets fonamentals dels ciutadans. L'article 28.2 de la Constitució Espanyola estableix aquestes garanties per evitar que es vegi afectat el funcionament normal dels serveis públics essencials, inclosos els educatius.
Serveis mínims i vaga al sector educatiu
A la pràctica, la declaració d'una vaga en educació no sempre vol dir que totes les activitats educatives quedaran paralitzades. Les autoritats poden imposar serveis mínims per garantir que els serveis essencials, com ara els exàmens finals o les classes en nivells educatius crítics, es mantinguin. Tot i això, aquests serveis mínims han estat objecte de controvèrsia. Alguns sindicats han criticat que els serveis mínims imposats en vagues educatives són massa estrictes, cosa que en algunes ocasions limita el dret dels professors a unir-se plenament a la vaga. En molts casos, els sindicats han protestat per l'amplitud dels serveis mínims i els han considerat abusius i en detriment de l'impacte real de la vaga.
Mobilització del sector docent i sindicats
A la Comunitat Valenciana, la mobilització del sector docent no és un fet aïllat. En el context del suport a l'educació pública, tant docents com els seus representants sindicals fa anys que reclamen millores laborals i educatives. El maig del 2024, es van celebrar importants concentracions i manifestacions en defensa de l'ensenyament públic, acudint a la vaga convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic. Entre les principals demandes dels docents hi havia la reducció de la ràtio d'alumnes a les aules i la millora de les condicions laborals per al professorat de més de 55 anys.
Una altra de les grans preocupacions del sector docent és la reducció salarial a què molts professors han hagut de fer front en els darrers anys. Els sindicats han exigit recuperar el poder adquisitiu que els docents han anat perdent com a conseqüència de les retallades en educació. A més, també s'ha exigit la millora dels recursos als centres educatius, els quals, en molts casos, han vist retallats els seus pressupostos, afectant negativament la qualitat de l'ensenyament impartit.
La jubilació anticipada al sector educatiu
La jubilació anticipada ha estat una de les reivindicacions més repetides pels sindicats del professorat. El acord de negociacions que es va assolir en alguns sectors permetia als docents jubilar-se abans de l'edat ordinària, però això varia depenent de cada metodologia aplicada. A la vaga de transport de la Comunitat Valenciana i altres sectors com el deducació en mesos previs, la jubilació anticipada va ser un dels temes principals abordats, amb lexigència de reduir ledat de jubilació als 60 anys i permetre que aquells docents que ja no estan en condicions òptimes densenyar puguin retirar-se sense perdre part de la seva pensió.
El coeficient reductor de jubilació, és una mesura que va aconseguir implementar-se en sectors com el dels conductors d'autobús, que van aconseguir forçar un avenç en l'edat legal de jubilació a través de vagues massives.
La lluita del sector educatiu a la Comunitat Valenciana reflecteix una tensió acumulada al llarg d'anys per la manca de preparació, recursos i inversió per part del govern en àrees clau. L'educació per a la ciutadania en anglès només va ser l'espurna que va encendre un moviment més ampli en defensa de l'educació pública. Els moviments de vaga han mostrat les debilitats d'un sistema que no s'estava adaptant a les demandes i les urgències del sector, i encara que alguns avenços es van aconseguir, queda palès que les converses entre sindicats i el govern han de continuar per evitar més episodis de confrontació.