La lírica és un gènere de tipus literari que es caracteritza principalment per expressar els diferents sentiments del poeta. Aquesta expressió democions es plasma a través del poema. Hi ha una sèrie d'elements ben clars com és el cas del vers, l'estrofa o la rima.
En el següent article et parlarem d'una manera més detallada dels tipus de versos i estrofes que hi ha dins de la poesia.
Concepte de vers i estrofa
El vers és cadascuna de les línies que formaran un poema. L´estrofa és el conjunt de versos que componen el poema. Un cop clars tots dos termes, és el moment de parlar dels tipus de versos i estrofes que poden arribar a compondre un poema.
Els tipus de versos segons la seva mida, rima o accent
Els versos es poden classificar segons la mesura dels mateixos, segons la presència de rima o no i segons l'accent.
Tipus de vers segons la mesura
Dins d'aquesta classificació es diferenciaran els versos, segons el nombre total de síl·labes que hi hagi en un vers:
- Versos d'art menor són aquells que tenen 8 síl·labes o menys.
- Versos d'art major són els que tenen 9 o més síl·labes.
Una altra classificació seria la del nombre de síl·labes amb què aquests versos han estat creats:
- Bisíl·lab: 2 síl·labes
- Trisíl·lab: 3 síl·labes
- Tetrasíl·lab: 4 síl·labes
- Pentasíl·lab: cinc síl·labes
- Hexasíl·lab: 6 síl·labes
- Heptasíl·lab: 7 síl·labes
- Octosíl·lab: 8 síl·labes
- Eneasíl·lab: 9 síl·labes
- Decasíl·lab: 10 síl·labes
- Endecasíl·lab: 11 síl·labes
- Dodecasíl·lab: 12 síl·labes
- Tridecasíl·lab: 13 síl·labes
- Alexandrí: 14 síl·labes
- Pentadecasíl·lab: 15 síl·labes
Tipus de versos segons la presència de rima o no
En el cas que els versos continguin rima, poden ser de tipus consonàntic o vocàlic. En cas que els versos no tinguin rima, es poden dividir:
- Vers solt és aquell que no té rima dins un conjunt de versos que sí que tenen rima.
- Vers blanc és el que no té rima però si mesura.
- Vers lliure no té ni rima ni mesura.
Tipus de versos segons l'accent
Aquesta classificació fa referència a la posició que ocupa l'accent dins del vers. L'accent té una gran importància ja que depenent del mateix, el poema tindrà un tipus de so o un altre de diferent. Segons l'accent els versos es poden dividir en:
- Vers oxíton és el que porta l'accent a l'última síl·laba. Es tracta, per tant, d'un vers agut.
- Verso paroxíton porta l'accent a la penúltima síl·laba. És un vers pla.
- Vers proparoxíton és un vers esdrúixol i porta l'accent a l'antepenúltima síl·laba.
Classes d'estrofes segons el nombre de versos
- apariat: compost per 2 versos d'art major o menor i de rima asonant o consonant. El seu esquema mètric és aa AA
- tercet: està format per 3 versos d'art major i rima consonant. El seu esquema mètric és el següent: AA
- Quartet: es denomina així a l'estrofes de quatre versos i es divideix al seu torn en diversos subtipus: rodona, serventi, quarteta i quaderna via.
- redondilla: Està formada per 4 versos d´art menor i rima consonant. L'esquema mètric és el següent: abba.
- sirventès: Es tracta de 4 versos d'art més gran i rima consonant. La seva rima mètrica és ABAB.
- quarteta: Són 4 versos d'art menor i rima consonant. La seva rima mètrica és abab.
- Quaderna via: Està formada per 4 versos alexandrins (14 síl·labes) i una rima consonant. La seva rima mètrica seria de AAAA.
- quintet: 5 versos d'art més gran i rima consonant. No permet més de 2 versos seguits amb la mateixa rima, cap vers sense rima i no poden rimar entre si els dos darrers. La rima mètrica seria la de ABAAB.
- Quintilla: Són 5 versos d'art menor i rima consonant. Posseeix un esquema molt més variable que en el cas del quintet.
- Lira: És una estrofa de 5 versos que es distribueixen de la següent manera: dos versos són hendecasíl·labs i tres versos són heptasíl·labs de rima consonant. Pel que fa a la rima mètrica és la següent: aBabB.
- Peu trencat: Són 6 versos d'art menor amb una rima consonant. La rima mètrica és abcabc.
- Vuitena real: Són 8 versos d'art més gran i rima consonant. La seva rima mètrica és ABABABCC.
- octaveta: Es tracta d´una estrofa de 8 versos d´art menor i rima consonant. El seu esquema mètric és variável.
- Desena: Són 10 versos d´art menor i rima consonant. La rima mètrica és d'abbaaccddc
- sonet: Són 14 versos d'art major, dos quartets i dos tercets de rima consonant. La seva rima mètrica és ABBA ABBA CDC DCD.
- romanç: És una estrofa d'un nombre indefinit de versos, generalment solen ser versos octosíl·labs de rima asonant els versos parells i els versos imparells lliures.
- Silva: És una estrofa amb un nombre indefinit de versos. Són versos hendecasíl·labs i heptasíl·labs amb la rima que vulgui i que manifesti el poeta.