De vegades es parla que avui dia fàcilment es diagnostica a un nen una mica més «mogut» o entremaliat amb el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, o el que és el mateix, amb TDAH. Però això no és així. Per diagnosticar això es realitzen diverses proves abans de confirmar o negar aquest trastorn. És per aquesta raó, que en aquest article, anem a donar-vos un seguit de recomanacions d'observació cap als símptomes més recurrents que es dóna en un possible TDAH.
Diagnòstic
Actualment, per diagnosticar el TDAH es segueixen les pautes de la cinquena edició de l' Manual diagnòstic i estadístic (DSM-5), De l'Associació Nord-americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association). Es realitza el mateix en totes les comunitats autònomes, a més de per diagnosticar basant-se en els mateix criteris, per així portar també un control més exhaustiu de quants nens estan afectats per aquest trastorn.
símptomes TDAH
- Falta d'atenció: És el símptoma més determinant: Sovint no aconsegueix prestar adequada atenció als detalls o comet errors per descuit en les activitats escolars, a la feina o en altres activitats; Sovint no compleix les instruccions i no aconsegueix completar les activitats escolars, les tasques de la llar o les responsabilitats de el lloc de treball; Sovint s'oblida de les coses durant les activitats diàries, etc.
- Hiperactivitat i impulsivitat: Sovint es mou nerviosament o dóna copets amb les mans o els peus, o es retorça al seient; Sovint deixa el seu seient en situacions en què s'espera que es quedi assegut; Sovint parla de manera excessiva; Sovint li costa esperar el seu torn, etc.
Que d'un o dos d'aquests símptomes no ha de conduir a un possible trastorn TDAH. Han de combinar més d'un símptoma d'aquestes dues característiques i ser bastant recurrent en la seva elaboració.
Tot i això, només els facultatius són els que han de diagnosticar aquest trastorn. En cas de dubte, el millor és anar-hi.