Les zones de baixes emissions han passat de ser una idea a convertir-se en una realitat normativa que afecta el dia a dia de moltes ciutats espanyoles, amb regles clares sobre accés, circulació i aparcament segons l'impacte ambiental de cada vehicle; en aquest article es desgrana, amb detall i en llenguatge directe, com s'articulen aquestes zones i què significa tot això per a la ciutadania i per als sectors econòmics afectats, integrant normativa, exemples reals i procediments municipals.
Més enllà del titular, la clau és entendre el marc legal, l'abast prà ctic de les restriccions i els mecanismes de control i atenció a la ciutadania; trobarà s un repà s de l'ordenança tipus amb què els ajuntaments regulen les ZBE, un zoom especÃfic a la de Saragossa i una revisió del que ja estan aplicant ciutats com Mà laga, Salamanca i Bilbao, incloent calendaris, carrers, exempcions i sistema de sancions.
Marc jurÃdic i objectius de les Zones de Baixes Emissions
La base de tot arrenca a la Constitució Espanyola, que reconeix el dret a un medi ambient adequat (art. 45) i obliga els poders públics a protegir-lo, alhora que conviuen altres drets com la salut i la lliure circulació; d'aquesta combinació neix un equilibri que permet restringir el trà nsit per raons ambientals, sempre dins dels lÃmits de legalitat i proporcionalitat.
A nivell europeu, la referència principal és la Directiva 2008/50/CE sobre qualitat de l'aire i la Directiva 2004/107/CE respecte a determinats metalls pesants i HAP; a més, la Directiva 2016/2284 fixa obligacions estatals de reducció d'emissions i de planificació, marcant el context supranacional que empeny les ciutats a actuar.
A Espanya, la Llei 34/2007 de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera habilita les entitats locals per adoptar plans i programes amb mesures restrictives del trà nsit quan escaigui; la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local atribueix competències municipals en medi ambient urbà , trà nsit i mobilitat, deixant clar que l'à mbit local és protagonista en ordenació i control.
També la Llei 33/2011 General de Salut Pública ordena a les administracions actuar davant de riscos ambientals per protegir la salut; el Text Refós de la Llei de Trà nsit (RDL 6/2015) faculta els municipis per restringir la circulació i tancar vies per motius ambientals, sempre amb carà cter excepcional i motivat, el que es tradueix en potestats concretes i verificables.
La Llei 7/2021 de canvi climà tic imposa la implantació de ZBE a municipis de més de 50.000 habitants (i als de més de 20.000 si superen valors lÃmit de contaminants), exigint la seva incorporació al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i als plans d'acció local; el Reial decret 1052/2022 concreta com s'han de delimitar i regular aquestes à rees, remetent la implantació i detall a les ordenances municipals.
En la tramitació i la redacció de les ordenances s'apliquen els principis de l'article 129 de la Llei 39/2015: necessitat, eficà cia, proporcionalitat, seguretat jurÃdica, transparència i eficiència; això suposa fixar objectius mesurables, coherència amb la planificació i evitar cà rregues innecessà ries, amb perÃodes d'informació pública i campanyes informatives.
Ordenança tipus municipal: contingut essencial i funcionament
Una ordenança de ZBE defineix què és la zona, el seu perÃmetre, quan regeix, a qui afecta, quines mesures d'intervenció s'apliquen, com se senyalitza, quins vehicles poden passar i per què, a més de regular registre, control, dades, estacionament, repartiment urbà de mercaderies (DUM), atenció al públic i sancions, completant un marc integral de gestió.
Objecte i à mbit d'aplicació
Aquestes normes municipals creen i gestionen ZBE de carà cter continu (o amb franges temporals discontÃnues) per millorar la qualitat de l'aire i mitigar gasos d'efecte hivernacle; afecten tots els vehicles que circulin pel terme municipal quan entrin al perÃmetre delimitat, amb possibles excepcions temporals coherents amb el projecte tècnic, i sempre segons la classificació ambiental de la DGT.
A la definició operativa s'inclou l'obligatorietat de portar el distintiu ambiental quan existeixi (segons el Reglament General de Vehicles), la senyalització oficial i l'encaix amb els plans municipals com el PMUS o altres instruments, evitant contradiccions i dobles regles.
Competències locals i fonament normatiu
El municipi regula per ordenança lús de les vies urbanes, podent restringir accessos, circulació i estacionament per motius ambientals i de qualitat de laire; aquesta capacitat s'assenta en diverses normes estatals i autonòmiques, i es materialitza en acords plenaris i de govern per delimitar la zona o modificar annexos, amb trà mits de participació i publicitat.
Projecte tècnic i revisions periòdiques
El projecte tècnic descriu el tipus de zona, superfÃcie, població, òrgans responsables, perÃmetre, diagnòstic de contaminació, mesures i calendari, sistema de control i coherència amb la planificació; a més, es fixa una revisió als tres anys i després almenys cada quatre, per avaluar resultats i ajustar mesures.
Implantació per fases i coherència amb la planificació
La posada en marxa sol estructurar-se en etapes: perÃodes informatius, vigilà ncia sense sanció, obertura del registre i, finalment, control automatitzat amb sancions; aquesta gradualitat permet adaptació ciutadana i empresarial, alhora que s'alineen temps amb els plans de mobilitat i qualitat de l'aire.
Senyalització i condicions temporals
Les entrades i les sortides de la ZBE se senyalitzen amb la imatge oficial de la DGT, indicant si la zona és contÃnua o té horaris, aixà com les categories ambientals amb prohibició d'accés i les excepcions autoritzables; la informació complementà ria pot figurar en panell inferior, per donar certesa al conductor al punt crÃtic de decisió.
Mesures d'intervenció i episodis de contaminació
La intervenció principal és la restricció daccés, circulació i aparcament a vehicles més contaminants, permetent o limitant per distintiu ambiental i per supòsits dinterès públic; quan hi ha episodi de contaminació, s'activa el protocol municipal especÃfic amb mesures extraordinà ries, coordinades amb la normativa de mobilitat urbana.
Vehicles autoritzats i Registre municipal
Generalment, entren lliurement cicles, bicicletes i VMP, aixà com turismes i furgonetes amb distintius B, C, ECO i 0, d'acord amb allò que disposi l'annex de l'ordenança; per a altres supòsits s'articula un Registre municipal que atorga autoritzacions temporals i verificables, limitades per dates, dies o hores segons el cas.
Sistema de control i protecció de dades
L´accés es controla amb sistemes automà tics vinculats a plataformes tecnològiques municipals; s'utilitzen cà meres i lectors de matrÃcules sense captació d'ocupants, amb resolució especÃfica que n'ordena l'ús, i complint la legislació de protecció de dades, incloent un marge de sortida per error d'almenys 15 minuts sense sanció.
Estacionament i DUM
Al perÃmetre hi pot haver zones d'estacionament per a residents i à rees de rotació regulades, amb taxes adaptades a l'etiqueta ambiental i ordenança fiscal corresponent; l'estacionament fora de llocs senyalitzats queda prohibit, i la referència regulatòria és el Reglament del Servei d'Estacionament Regulat.
La distribució urbana de mercaderies es recolza en reserves especÃfiques de cà rrega i descà rrega –permanents o per horari– i es prioritza, quan escau, el repartiment d'última milla amb vehicles no contaminants; els vehicles tipificats per a DUM (camions, furgonetes, mixtos, derivats de turisme de dues places, cicles i VMP) i conductors professionals queden recollits, amb lÃmits temporals per operació.
Sensibilització, atenció ciutadana i principis de bona regulació
Les ordenances contemplen campanyes informatives, perÃodes d'informació pública d'almenys 30 dies i canals d'atenció presencial, telefònica i en lÃnia per a consultes i trà mits; la web municipal centralitza tot, afavorint una gestió propera i transparent.
En matèria de disseny urbà i seguretat vià ria, es recorda la importà ncia de passos per als vianants perpendiculars a la vorera per orientar millor persones amb discapacitat visual, reservant la diagonal per a casos necessaris i senyalitzant-ne tà ctilment els lÃmits, un detall tècnic que reforça l'accessibilitat a entorns ZBE.
Règim sancionador
Les infraccions per desobeir restriccions derivades de ZBE o d'episodis de contaminació estan qualificades de greus a l'article 76.3 (z3) de la Llei de trà nsit; a més, no exhibir el distintiu ambiental quan sigui exigible es considera infracció lleu, i tot es tramita conforme a la legislació estatal de trà nsit.
Fins al desplegament ple del control telemà tic, la vigilà ncia pot recaure a la Policia Local amb aixecament dactes informatives durant la fase de pedagogia; l'entrada en vigor habitual es produeix al cap de quinze dies de la publicació oficial, i la modificació d'annexos es pot aprovar per acord de govern excepte canvis nuclears.
Saragossa: delimitació, calendari i detalls operatius (Annex 1)
La ciutat defineix dues zones principals amb calendaris i parà metres propis, especificant-hi perÃmetres, horaris d'aplicació, fases de desplegament, estacionament disponible i reserves DUM; a continuació, se sintetitzen els punts clau, mantenint la literalitat de les decisions i els seus efectes prà ctics.
ZBE 1: Primera Fase (Casc Històric)
PerÃmetre interior: Passeig Echegaray i Caballero, San Vicente de Paúl, Coso, plaça d'Espanya, Comte d'Aranda, Mayoral, plaça de Santo Domingo, Ramón Celma Bernal i tornada a Echegaray i Caballero; s'aplica de dilluns a divendres, de 8.00 a 20.00, des de l'aprovació de l'ordenança fins a l'1 de gener de 2030, amb senyalització i controls conforme a DGT.
Fases: 1) sis mesos informatius (exhibir distintiu si n'hi ha), 2) sis mesos amb vigilà ncia i actes informatives, 3) tres mesos per activar el registre de vehicles que necessitin autorització, 4) des de la fi de la fase 3 i fins a 01/01/2030, funcionament complet amb control automatitzat i sancions; l'escalat facilita adaptació, sense sorpreses per a residents i activitats.
Estacionament: Zona regulada 1 sense places de rotació (0) i 176 per a residents; horari de dilluns a divendres, 9:00-14:00 i 17:00-20:00 (llevat de festius), en coherència amb el RSER vigent.
DUM i cà rrega/descà rrega: 28 zones amb 99 places, horaris majoritaris 8:00-20:00 (amb variants com 7:00-12:00 i 14:00-17:00, o 6:00-21:00), temps mà xim 30 minuts ampliable 15 minuts si hi ha sistema de control automatitzat per optimitzar la rotació logÃstica.
ZBE 2: Segona Fase (Centre)
PerÃmetre interior: Echegaray i Caballero, Coso, Alonso V, Assalt, passeig de la Mina, passeig de la Constitució, plaça Basilio ParaÃso, passeig Pamplona i passeig Maria AgustÃn fins a plaça d'Europa i Echegaray i Caballero; horari d'aplicació de dilluns a divendres, 8:00-20:00, a partir de l'1 de gener de 2030, amb progressió de control prevista.
Fases: 1) sis mesos des de l'01/01/2030 per iniciar registre d'autoritzacions; 2) en finalitzar la fase 1, activació plena amb control automatitzat i sancions en cas d'incompliment; el cronograma marca un aterratge suau, abans de l'exigència Ãntegra.
Estacionament: Zona regulada 1 amb 367 places de rotació i 898 per a residents; horari de dilluns a divendres, 9:00-14:00 i 17:00-20:00 (excepte festius), responent a l'alta demanda central.
DUM i cà rrega/descà rrega: 85 zones amb 307 places; franges majorità ries 8:00-20:00 (amb altres combinacions com 7:00-12:00 i 14:00-17:00, o 6:00-21:00), temps mà xim 30 minuts, ampliable si hi ha control automatitzat, garantint subministrament i repartiment.
Qui pot passar i com s'autoritza (Annex 2 de Saragossa)
Lliure accés, circulació i estacionament sense autorització registral: cicles, bicicletes i vehicles de mobilitat personal, aixà com vehicles amb distintiu B, C, ECO i 0; aquest bloc es manté com a base del règim ordinari, marcant la frontera entre circulació lliure i condicionada.
Autorització municipal registral (temps i supòsits): els següents casos requereixen alta prèvia al registre, amb terminis variables i renovació si és el cas, sempre documentats i controlables:
- Persones amb mobilitat reduïda amb targeta PMR vigent i visible: mentre duri la validesa.
- Propietaris o arrendataris de plaça de garatge dins de la ZBE: autorització anual renovable.
- Titulars de locals amb activitat comercial a la zona: autorització anual renovable.
- Residents amb targeta de resident de l'Ã rea regulada quan estacionin a la seva zona assignada: anual renovable.
- Serveis essencials i d'emergència: assistència sanità ria pública domicilià ria, ambulà ncies, grua municipal, funerà ries, protecció civil i salvament, bombers, policia i forces i cossos de seguretat de l'Estat i militars, neteja pública, enllumenat, semà fors, obra pública i altres declarats essencials: carà cter permanent.
- Vehicles amb matrÃcula estrangera que compleixin requisits tecnològics i d'emissions però no figurin a la base DGT: anual renovable.
- Transport de persones amb malalties que condicionin l'ús de transport públic (ambulà ncies o particulars): anual renovable o fins a la fi de la situació.
- Accés a aparcaments públics connectats al sistema de control: per cada accés a laparcament.
- Reserves d'hotels connectades al sistema de control: per cada estada.
- Vehicles de servei singular (exemples: autoescola per a prà ctiques M2/M3/N2/N3, blindats N1-N3, unitats RTV N1-N3, taller/laboratori N1-N3, biblioteca mòbil N1-N3/M3, botiga mòbil N1-N2, grua d'arrossegament N1-N3, grua d'elevació N1-N3/ N1-N3, autobomba de formigó N3, reg asfà ltic N1-N3, pinta lÃnies N1-N3, llevaneus): anual renovable.
- taxis adaptats: carà cter permanent.
- Vehicles històrics segons normativa DGT: carà cter permanent.
- Vehicles sense distintiu que necessitin accessos esporà dics: fins a 8 autoritzacions mensuals de carà cter diari.
- Titulars de places d'aparcaments municipals per a residents a l'à rea: autorització per a un únic vehicle, và lida exclusivament per a la plaça.
Recorda que a Saragossa és obligatori exhibir el distintiu ambiental al parabrises quan existeixi, i que les autoritzacions del registre poden ser contÃnues o per franges (mesos/dies/hores), amb lÃmits temporals fins a una data concreta, ajustant-se a la configuració aprovada a l'annex.
Mà laga: definició, normes, perÃmetre i calendari daccés
La ZBE de Mà laga abasta unes 404,03 hectà rees i persegueix millorar qualitat de l'aire i el soroll, impulsar el canvi modal, afavorir vehicles menys contaminants, digitalitzar la mobilitat i guanyar eficiència en el transport; el control es recolza en gestió de circulació i reconeixement de matrÃcules connectat a la plataforma municipal amb dades DGT i padró, sense obligació de portar l'etiqueta fÃsica en circular.
La base normativa inclou la Llei 7/2021 i el RD 1052/2022; a més, l'Ajuntament va aprovar el seu PMUS el 2021 i va impulsar projectes amb fons Next Generation (va sol·licitar 26.030.700 € per a vuit projectes, dels quals 5.161.420 € per a la ZBE), licitant el 2022 el sistema integral de control, adjudicat a una UTE (TecnologÃas) 3.134.311 € i un any d'execució, amb pròrroga posterior, mostrant una inversió tecnològica substancial.
El perÃmetre de l'envolupant es recolza en un llistat de carrers principals: des de Passeig MarÃtim Antonio Machado, Enginyer José MarÃa Garnica, Esplanada de l'Estació, plaça de la Solidaritat, avinguda de les Amèriques, avinguda de l'Aurora, Jardins de Picasso, Avinguda d'Andalusia, Compositor Lehn, Compositor Lehn Arango, MartÃnez Maldonado, avinguda de Barcelona, ​​plaça de l'Hospital Civil, Doctor Gálvez Ginachero, Mazarredo, avinguda del Rierol dels Àngels, passeig de Martiricos, Hort dels Clavells, Marquès de Cadis, Juan de l'Alzina, Empecinado, plaça Caputxins, Alameda de Capuch GarcÃa, Amargura, Ferrándiz, passeig Salvador Rueda, Rafael Pérez Estrada i Passeig MarÃtim Pablo Ruiz Picasso, tancant un anell ampli i estratègic.
Calendari d'implantació per etiquetes ambientals: primer any poden circular ZERO, ECO, C, B i també vehicles sense etiqueta; segon any, ZERO, ECO i C, a més de B i els sense etiqueta domiciliats a Mà laga; des del tercer any en endavant, ZERO, ECO i C, més B domiciliats a Mà laga i sense etiqueta domiciliats a Mà laga, amb un enfocament progressiu i territorialitzat.
Altres casos de lliure accés: transport col·lectiu regular, taxi i VTC, vehicles històrics (segons RD 1247/1995) i camions; furgonetes: durant els quatre primers anys poden circular ZERO, ECO, C, B i sense etiqueta; a partir del cinquè any, furgonetes ZERO/ECO/C/B domiciliades a Mà laga i sense etiqueta domiciliades a Mà laga, amb un tracte especÃfic al repartiment i serveis.
Accés prèvia comunicació/validació automatitzada: assistència sanità ria pública i privada, forces i cossos de seguretat, serveis municipals, i serveis privats d'especial necessitat (seguretat privada, desators, funerà ries, transport de fons i similars), permetent traçabilitat en entrades justificades.
Classificació DGT (consulta a la web de la DGT): 0 emissions (BEV, REEV, PHEV ≥40 km i pila de combustible), ECO (PHEV <40 km, HEV, GNC/GNL/GLP) subjectes a criteris de C, C (Euro recents: gasolina des de 2006 i dièsel des de 2012) 2001, dièsel des de 2006; parà metre comú que vertebra l'accés.
Salamanca: fases llargues, dues zones i control automatitzat
L'ordenança de Salamanca va entrar en vigor el juny del 2024, encara que les restriccions no començaran fins al 2029; els residents no estaran afectats per limitacions d'accés en cap cas, de manera que no es veuran forçats a canviar de vehicle, emparant la continuïtat de la vida veïnal.
Hi haurà dos ZBE: la Zona 1 anomenada 'Zona Peatonal' —amb un perÃmetre que inclou porta de Zamora, avinguda de Mirat, plaça d'Espanya, Gran Via, carrer Calderers, plaça de Colom, carrer Sant Pau, porta de Sant Pau, passeig del Rector Esperabé, passeig de Sant Gregori, carrer de Vaguada de la Palma, Cajal, passeig de Carmelites, plaça de la Font, carrer Amunt, carrer Camp de San Francisco, carrer de Baix, plaça de la Vera Cruz Verdadera, carrer Sorias, carrer Penya Primera, plaça dels Bans, carrer Santa Teresa, carrer Comtes de Crespo Rascón, carrer Isabeles, Reis Catòlics i passeig de definint una malla urbana ben coneguda.
Calendari d'accés: fins al 2029, sense restriccions per etiqueta; des del 2029 i fins al 31/12/2033, prohibit accés a vehicles amb etiqueta A; entre 01/01/2034 i 31/12/2038, no hi accediran A i B; des de 01/01/2039, només Zero Emissions i ECO, amb una transició molt gradual i predictible.
El control daccessos es realitzarà amb lectors de matrÃcula a la Zona Peatonal, amb un perÃode dadaptació de sis mesos durant el qual no se sancionarà ; per a necessitats puntuals (centres mèdics, hotels, pà rquings, etc.), hi ha una plataforma digital d'autoritzacions que concedeix permisos temporalment, simplificant trà mits i evitant desplaçaments.
Exempcions i supòsits autoritzables, independentment d'etiqueta, amb autorització temporal prèvia quan sigui procedent: residents, bicicletes i VMP, ECO i Zero, vehicles compartits, PMR, serveis públics essencials, empadronats a la ZBE, titulars de plaça de garatge dins del perÃmetre, vehicles per atendre serveis, accessos a aparcaments públics, recollida i baixada; els qui resideixin o tinguin garatge dins de la Zona Peatonal i paguin l'IVTM a Salamanca seran donats d'alta automà ticament, evitant cà rregues administratives innecessà ries.
Bilbao: ZBE activa i regles per distintiu ambiental
Des del 15 de juny del 2024 està en vigor la ZBE de Bilbao, alineada amb la Llei de Canvi Climà tic i enfocada a millorar la qualitat de l'aire, reduir gasos d'efecte hivernacle i mitigar el soroll; poden accedir lliurement els vehicles 0, ECO i C, mentre que B i A només en casos concrets, aplicant un esquema clar i fà cilment comprensible.
Senyalització, control, dades i atenció a la ciutadania
Els ajuntaments senyalitzen accessos i fi de zona amb pictogrames oficials, detallant si la ZBE és contÃnua o per franges i quins distintius tenen l'accés limitat; les excepcions permeses per autorització es poden il·lustrar en panell inferior, per a una lectura immediata al volant.
El control automatitzat es recolza en cà meres i sistemes ANPR integrats amb bases oficials i evita captar imatges d'ocupants; hi ha un marge de sortida per error d'almenys 15 minuts, i la instal·lació/ús de dispositius exigeix ​​resolució de l'autoritat de trà nsit i compliment estricte de normativa de protecció de dades, equilibrant seguretat jurÃdica i eficà cia.
Els canals de relació amb la ciutadania inclouen atenció presencial, telefònica i telemà tica, amb publicació de tota la informació a la web municipal; a més, hi ha campanyes informatives i perÃodes d'informació pública per al projecte tècnic i les seves revisions, reforçant la transparència i la participació.
En estacionament, les ZBE integren les regles amb el servei regulat vigent, diferenciant residents i rotació, i incorporant taxes modulades per l'etiqueta ambiental; a DUM es defineixen reserves amb horaris i temps mà xims per operació, prioritzant quan procedeix vehicles menys contaminants a l'última milla, per compatibilitzar activitat econòmica i objectius ambientals.
La tipologia d'autoritzacions registrals abasta PMR, residents, garatges, comerços, flotes de serveis essencials, matrÃcula estrangera verificada, sanitari per malaltia, hotels i pà rquings connectats, casos singulars (grues, formigoneres, autoescoles, etc.) i accessos esporà dics limitats en nombre; aquestes autoritzacions tenen terminis, renovacions i condicionants temporals, que cal consultar i sol·licitar amb antelació.
El règim sancionador se cenyeix a la Llei de trà nsit: incomplir una restricció ZBE o un protocol per episodi de contaminació és infracció greu, mentre que no exhibir el distintiu quan sigui obligatori és lleu; abans del control telemà tic complet solen existir fases pedagògiques i d'avÃs sense sanció, per facilitar el canvi d'hà bits.
Com a idea força per a professionals i veïns, triar la ruta adequada, verificar l'etiqueta DGT, consultar si cal autorització i vigilar horaris de cà rrega/descà rrega i d'estacionament evita incidències; la informació està disponible a webs municipals i canals d'atenció, i s'actualitza amb cada revisió del projecte tècnic.
Tot aquest entramat normatiu i operatiu -des de la Constitució als annexos municipals, passant per directives europees, lleis estatals i RD 1052/2022- cerca reduir emissions i protegir la salut sense paralitzar l'activitat urbana; en conèixer perÃmetres, calendaris, excepcions i sistemes de control, resulta molt més fà cil moure's sense ensurts i complir amb l'ordenança.
