Quin enrenou s'ha muntat amb l'última actualització del Butlletí Oficial de l'Estat, i no n'hi ha per menys. Resulta que el Govern ha donat llum verda a una macroconvocatòria de 700 places que posarà a prova més d'un opositor en els propers mesos, superant amb escreix les xifres d'anys anteriors.
Aquest moviment busca fer un gir de 180 graus a la situació de les nostres sales i oficines judicials. Amb aquesta oferta, es pretén reforçar de manera estructural tant la carrera judicial com la fiscal, una notícia que els aspirants a judicatura feia temps que esperaven amb força ganes per veure un horitzó més clar.
Distribució de la major oferta de feina a Justícia
Si us posem a mirar la lletra petita d'aquest anunci, les xifres parlen per si soles de la magnitud del pla. El gruix de l'oferta se l'emporten les 575 places d'accés lliure per oposició, repartides entre 375 per a futurs jutges i 200 per a fiscals, cosa que suposa una autèntica bomba per als que fa anys que memoritzen el temari.
Aquest accés per a magistrats pel denominat quart torn està pensat per a professionals que ja han demostrat la seva vàlua al sector legal. Per optar a aquests llocs, s'exigeix comptar amb més de deu anys d'exercici professional, cosa que assegura que els que entrin per aquesta via tinguin un coneixement molt profund de la realitat jurídica diària.
Com és habitual en les grans ofertes d'ocupació pública per garantir la inclusió, es manté el compromís social. Per això, s'ha reservat un cinc per cent de les places per a persones que acreditin una discapacitat igual o superior al 33%, cercant que la carrera judicial sigui un reflex fidel de la societat.
El salt cap als tribunals d'instància
El que crida més l'atenció d'aquest canvi no és només el nombre d'efectius, sinó la nova organització interna. Gràcies a la Llei d'Eficiència, veurem com els antics jutjats de tota la vida deixen pas als nous tribunals d'instància, on diversos jutges treballaran de forma col·legiada per agilitzar els tràmits.
Aquest canvi estructural comporta un avantatge econòmic que no es pot ignorar sota cap concepte. El nou sistema permet que el cost per plaça judicial baixi dràsticament, passant dels 500.000 euros que costava crear un jutjat tradicional amb prou feines 100.000 euros en el model que s'implementa ara.
La repartició d'aquests nous efectius per la geografia espanyola no s'ha fet ni molt menys a l'atzar. S'han seguit criteris objectius de litigiositat i densitat poblacional, comptant amb l'opinió de les comunitats autònomes per cobrir prioritàriament aquelles zones on la càrrega de treball és actualment més asfixiant.
Exàmens, ajuts econòmics i visió de futur
Per als que ja estan fent colzes amb els codis, el calendari marca que la fase d'exàmens començarà a l'octubre. El procés no serà cap camí de roses, ja que consta d'un test inicial i dues proves orals davant d'un tribunal, on caldrà demostrar un domini total de les lleis i una gran capacitat expositiva.
Per fer un cable amb les despeses que suposa estudiar una oposició d'aquest calibre durant anys, s'han reforçat les beques SERÉ per a opositors judicials. Aquestes ajudes, que poden arribar als 12.600 euros anuals per alumne, estan destinades al fet que el talent no es perdi per falta de recursos econòmics, permetent que qualsevol pugui opositar amb dignitat.
Mirant endavant, sembla que el ritme de convocatòries no pararà aquí, ja que el pla és ambiciós a mitjà termini. Es preveu que en els propers tres exercicis es convoquin un total de 2.500 places, cosa que suposaria un increment històric de la plantilla judicial per modernitzar el sistema d'una vegada per totes.
Tota aquesta injecció de mitjans i personal cerca modernitzar un sistema que demanava a crits una actualització profunda. Amb la incorporació de centenars de nous professionals i el canvi cap a una estructura judicial més flexible i digital, l'objectiu final és que el ciutadà rebi una resposta molt més àgil dels tribunals. Aquest esforç coordinat marca un abans i un després en la gestió del servei públic de justícia al nostre país.
