Un nen pot trobar-se desmotivat per diverses causes com bé es va explicar al article anterior. Aprofundim en aquestes circumstàncies i identifiquem les millors solucions per abordar aquesta preocupant situació. És imperatiu recordar que la desmotivació no arriba del no-res: és un símptoma que alguna cosa subjacent està passant. Mantenir-nos alerta i atents ens permetrà ser proactius davant de qualsevol senyal d'alarma.
El desenvolupament emocional i social en els nens de 7 o 8 anys
A partir dels 7 o 8 anys, els nens comencen a desenvolupar una major consciència de si mateixos i el seu entorn. És aquí quan entenen el seu lloc dins de la família, el cercle d'amics i l'àmbit escolar. No obstant, aquesta etapa també els torna més crítics amb ells mateixos i amb els altres, cosa que pot portar a frustracions si no són capaços de complir amb expectatives, ja siguin internes o externes.
L'exigència excessiva pot generar un sentiment d'incapacitat, cosa que sol traduir-se en pensaments negatius com «no sóc bo en això» o «¿ perquè esforçar-me si no serveix de res?». Aquest estat mental pot propiciar una retirada de l'esforç, l'estudi o qualsevol activitat que impliqui metes i superació personal.
Una conseqüència evident d'aquest rebuig podria ser el baix rendiment escolar.En molts casos, els nens experimenten dificultats específiques en matèries concretes i, en no rebre un suport ajustat a les seves necessitats, la seva autoestima es veu afectada Eventualment, això fomenta la seva desmotivació.
Altes capacitats: Un motiu de desmotivació?
El cas dels nens amb altes capacitats intel·lectuals mereix especial atenció. Encara que tendeixen a tenir un gran potencial acadèmic, moltes vegades se senten avorrits en una aula que no està dissenyada per atendre les seves necessitats específiques. apatia evident cap al procés educatiu.
La manca d'adaptacions curriculars adequades pot fer que aquests nens percebin l'escola com un entorn que no els brinda reptes interessants o estímuls, cosa que els allunya de l'aprenentatge actiu. En aquests casos, el treball conjunt entre pares, docents i, si escau, especialistes en educació resulta crucial. Crear activitats repetadores i fomentar-ne la curiositat innata pot ser clau per mantenir aquests nens motivats i connectats amb l'aprenentatge.
La sobreprotecció: un fre al desenvolupament motivacional
A l'extrem oposat, trobem nens que es desmotiven a causa d'un entorn excessivament permissiu o sobreprotector. Aquells que, des de petits, ho han rebut tot de manera incondicional (ja sigui que facin les seves tasques o no, que s'hi esforcin o no), tendeixen a desenvolupar una actitud de mandra i manca d'entusiasme.
Aquests nens creixen sense comprendre el valor de l'esforç ni la satisfacció d'assolir èxits per mèrit propi. La manca d'incentius i objectius clars a les vostres vides pot fer que perdin l'interès en qualsevol activitat que impliqui un desafiament.
Quan com a societat o família caiem a la trampa de sobreprotegir, neguem als nens l'oportunitat de desenvolupar resiliència i aprendre dels seus fracassos. A llarg termini, això es pot convertir en un desavantatge significatiu, tant emocional com professional, per al seu creixement com a individus.
Factors biològics, socials i psicològics darrere de la desmotivació
La desmotivació infantil poques vegades té una única causa. Una anàlisi integral ha de considerar la interacció de factors biològics, Socials y psicològics.
- Factors biològics: Malalties cròniques, trastorns del son o desnutrició poden afectar el nivell denergia i disposició dels nens per aprendre i ser actius.
- Factors socials: La integració al seu grup de parells, el suport familiar i les relacions amb docents són crucials per al benestar emocional del menor. Dificultats en aquests àmbits poden conduir a l'apatia.
- Factors psicològics: Una baixa autoestima, por del fracàs o estats emocionals negatius com l'ansietat o la tristesa poden amplificar la percepció d'inutilitat i reduir significativament la motivació.
La importància de detectar a temps els senyals de desmotivació
Detectar a temps els senyals de desmotivació infantil és clau per prendre mesures efectives. Alguns senyals comuns inclouen:
- Baixa participació en activitats grupals o escolars.
- Manca d'interès en hobbies o jocs prèviament gaudits.
- Comentaris freqüents de «no puc» o «no té sentit intentar-ho».
Davant d'aquests indicis, és recomanable acudir a un professional que pugui avaluar la situació del nen de manera integral i orientar-ne una intervenció eficaç.
La desmotivació infantil no s'ha de prendre a la lleugera. És vital que els pares, educadors i professionals treballin plegats per identificar els factors desencadenants i crear un entorn de suport adequat. Fomentar la confiança en les pròpies capacitats, establir reptes assolibles i, sobretot, brindar amor i comprensió, seran pilars essencials per superar aquesta etapa complicada.