El panorama sanitari a Espanya ha fet un tomb important després de la decisió de l'Executiu de moure fitxa amb una normativa que portava pols més de dues dècades. El Consell de Ministres ha aprovat a primera volta l'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc, una reforma integral que pretén posar al dia les condicions laborals de milers de professionals que sostenen el sistema nacional de salut. Aquesta mesura busca, sobre el paper, donar carpetada a la precarietat i adaptar les regles del joc a les necessitats assistencials del segle XXI, encara que el camí no serà precisament de roses.
Malgrat l'optimisme que intenten transmetre des dels despatxos oficials, la realitat als passadissos dels hospitals és força més tensa. Els col·lectius mèdics han deixat clar que no pensen abaixar els braços i mantenen la convocatòria de vaga nacional prevista per a mitjans de juny. Consideren que, encara que es parli d'avenços, el text actual no acaba de solucionar els seus problemes històrics i se senten menyspreats en no comptar amb un espai de negociació propi, cosa que ha provocat que el malestar corri com la pólvora entre els facultatius.
La nova organització dels horaris i el límit de les guàrdies
El punt que està fent més soroll és, sens dubte, el de la jornada laboral. La reforma estableix que la jornada màxima setmanal es quedarà en 45 hores, fet que suposa una retallada respecte als límits que marca Europa. No obstant això, la veritable bomba és el topall de 17 hores per a les guàrdies mèdiques. Amb això, Sanitat pretén enterrar les extenuants jornades de 24 hores seguides que tant desgast físic i mental generen als professionals, assegurant que aquesta reducció no implicarà que els metges cobrin ni un euro menys a final de mes.
Per garantir que la gent no s'acabi fosa, el nou text blinda els períodes de descans. S'estipula un temps de desconnexió d'almenys 12 hores entre jornades de treball, al qual se sumarà un descans setmanal mínim de 24 hores ininterrompudes. Un aspecte fonamental és que aquestes lliurances obligatòries no computaran com a deute horari, evitant així que les gerències dels hospitals puguin reclamar aquest temps després com si els metges els deguessin hores de treball ordinari.
Estabilitat a l'ocupació i lluita contra la temporalitat
Un altre dels pilars d'aquest avantprojecte és posar mà a l'abús dels contractes temporals, un problema crònic que porta de cap als sanitaris. La norma obliga que els processos de selecció, les famoses OPE, es convoquin obligatòriament cada dos anys com a màxim. La intenció és clara: que qui treballi a la sanitat pública sàpiga a què atenir-se i pugui aspirar a una plaça fixa sense haver d'esperar una dècada, limitant a més la durada dels contractes d'interinitat a un període màxim de tres anys en places vacants.
En cas que es produeixi un abús de la temporalitat que no s'ajusti a la llei, s'ha previst una compensació de 20 dies per any de servei calculada sobre les retribucions fixes. Amb aquest mecanisme es busca pressionar les administracions regionals perquè posin ordre a les seves plantilles i deixin de estirar contractes precaris que només serveixen per posar pegats temporals a problemes estructurals de personal als centres de salut i hospitals.
Categories professionals i el nou personal investigador
La reforma no només toca el rellotge, també reorganitza com es classifica els treballadors basant-se en el Marc Espanyol de Qualificacions (MECU). Una de les grans novetats és el naixement de la categoria de personal estatutari investigador. Per entrar en aquest grup caldrà tenir el títol de doctor, i aquests professionals dedicaran la meitat de la seva jornada a la ciència, podent compaginar la tasca de laboratori amb l'atenció a pacients o la docència, fet que suposa un impuls al talent nacional.
D'altra banda, el catàleg de drets s'ha actualitzat perquè conciliar no sigui una missió impossible. El text inclou mesures de flexibilitat horària per als qui tinguin a càrrec seu nens menors de 12 anys o familiars dependents. A més, es dóna un respir als més veterans ia les dones en situacions específiques: els més grans de 55 anys, les embarassades i les mares en període de lactància podran demanar l'exempció de fer guàrdies i nits per protegir-ne la salut i el benestar.
El motiu de la discòrdia: la lletra petita que denuncien els metges
Si tot sembla tan bonic, per què els metges s?han posat d?ungles? La clau és a l'article 96 de l'esborrany, on s'esmenta que, de manera excepcional, les guàrdies es podran ampliar fins a les 24 hores en llocs de difícil cobertura o durant festius i caps de setmana. Els sindicats com AMYTS o CESM denuncien que aquesta excepció s'acabarà convertint en la norma, permetent que les gerències segueixin esprement els facultatius sota l'eterna coletilla de les «necessitats del servei».
Per a molts representants del sector, aquest pas fet pel Ministeri de Sanitat és com enganxar-se un tret al peu, ja que consideren que s'ha redactat d'esquena als que realment passen consulta. Critiquen que se'ls mantingui en un sac comú amb la resta de professionals quan la seva formació i responsabilitat requereixen un àmbit de negociació propi. Senten que el Govern està intentant passar-li la patata calenta a les comunitats autònomes, que són les que finalment tenen les competències en salaris i organització dels torns diaris.
La tramitació d'aquesta llei acaba d'arrencar tot just i ara s'obre un període d'informació pública on s'espera que ploguin les al·legacions. Mentre el Ministeri confia que aquest nou marc comú sigui la solució definitiva, els metges es preparen per a una batalla llarga que tindrà el punt àlgid als carrers. La pilota és ara a la teulada de les autonomies i del debat parlamentari, on es veurà si realment estem davant del final d'una era o si les jornades maratonianes a la sanitat han arribat per quedar-se amb un altre nom.
