El panorama educatiu aragonès ha fet un tomb inesperat aquesta setmana després del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. La sala del Contenciós Administratiu ha decidit acceptar les mesures cautelars sol·licitades per diverses entitats, fet que suposa un frenada en sec al finançament públic de les aules de Batxillerat a centres privats. Aquesta decisió arriba després de mesos de tensió entre l'administració actual i els col·lectius que defensen l'ensenyament públic, que veuen en aquesta interlocutòria un suport a les seves reivindicacions històriques.
La controvèrsia no és moc de gall dindi, ja que afecta directament la planificació del proper curs acadèmic i les expectatives de milers de famílies. El tribunal ha posat el focus en què l'ordre original es va signar quan l'executiu regional es trobava encara en una etapa d'interinitat, cosa que posa en dubte la legitimitat per adoptar compromisos econòmics de tal envergadura a llarg termini. D'aquesta manera, la mesura que pretenia estendre els concerts a una etapa no obligatòria queda a l'aire fins que es resolgui el fons de l'assumpte als tribunals.
Un defecte de forma amb grans conseqüències econòmiques
L'argument jurídic que més ha pesat en la balança dels magistrats té a veure amb la limitació de funcions d'un govern sortint. Segons dicta la interlocutòria, un gabinet que no ha estat plenament constituït després d'unes eleccions no hauria de hipotecar les arques públiques amb convenis que s'estenen fins al curs 2030-2031. Pel que sembla, la urgència de la mesura no ha quedat prou acreditada, cosa que trenca la presumpció de validesa que solen tenir aquestes normes administratives en condicions normals.
En termes monetaris, parlem d'una partida que puja als 56,7 milions d'euros, una xifra que els col·lectius demandants consideraven un transvasament injustificat cap a la xarxa privada. La justícia també ha tingut el detall d'eximir les 17 entitats recurrents de pagar la fiança de 8 milions que exigia la patronal de la concertada, considerant que aquesta quantitat seria un obstacle insalvable per a la tutela judicial efectiva dels ciutadans i sindicats implicats.
Des de l'edifici del Pignatelli, la resposta oficial s'està fent de pregar mentre els experts legals esmicolen cada línia de la interlocutòria. Tot i que el Govern d'Aragó havia donat llum verda al finançament fa tot just unes hores, aquesta garrotada judicial els obliga a replantejar-se la seva estratègia educativa immediata. Ara com ara, es limiten a assenyalar que estudiaran a fons la resolució abans de moure fitxa, encara que tenen un termini de cinc dies si decideixen interposar un recurs davant de la mateixa sala.
Satisfacció a l'escola pública i veus discordants
Per a les associacions de pares i sindicats com Fapar o ANPE, aquesta notícia és com a aigua de maig després de les vagues i manifestacions que van omplir els carrers de Saragossa. Argumenten que, havent-hi més de dues mil places vacants als instituts públics per a Batxillerat, no tenia sentit finançar places a centres privats sota el pretext de la demanda social. Consideren que el que és prioritari ha de ser reforçar les plantilles i millorar les instal·lacions de la xarxa pública abans de desviar fons a altres vies.
Tot i això, la decisió no ha estat unànime, ja que ha comptat amb el vot particular d'un dels magistrats. Aquest jutge sosté que la suspensió no era estrictament necessària, ja que els concerts es poden modificar al llarg dels sis anys de vigència sense causar un dany irreversible. Aquesta discrepància interna reflecteix el complex que resulta equilibrar la llibertat d'elecció de les famílies amb la gestió eficient dels recursos públics en una comunitat tan diversa com aragonesa.
La situació actual deixa un escenari d'incertesa per als centres que ja comptaven amb aquest suport econòmic per al curs vinent. La interlocutòria deixa clar que, encara que la concertació és una competència autonòmica legítima, el procediment elegit aquesta vegada ha flaquejat a la base jurídica. Caldrà veure si l'executiu aconsegueix reconduir la situació o si aquesta aturada temporal es converteix en definitiva, marcant un abans i un després en la política educativa de la regió i asseient un precedent important sobre allò que pot o no fer un govern mentre està en funcions.