La Generalitat Valenciana ha posat com a condició imprescindible per continuar negociant amb els sindicats de l'ensenyament que es garanteixi, passi el que passi, l'avaluació de l'alumnat de 2n de Batxillerat. El govern autonòmic vol impedir que la vaga indefinida anunciada per a totes les etapes educatives acabi afectant la EBAU milers d'estudiants.
Des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats s'insisteix que la prioritat absoluta en aquest conflicte és protegir el dret de lalumnat a presentar-se a la prova d'accés a la universitat en igualtat de condicions, tant pel que fa a altres territoris de l'Estat com a front a centres privats i concertats.
Blindar l'avaluació de 2n de Batxillerat com a línia vermella
A la darrera reunió de la Mesa Sectorial, la Generalitat ha deixat clar que la continuïtat del diàleg amb els sindicats queda supeditada a un compromís ferm: assegurar que la avaluació final de 2n de Batxillerat es fa amb normalitat, malgrat el calendari d'aturades i mobilitzacions. Pel departament autonòmic, aquest punt no és negociable.
La Conselleria subratlla que l'objectiu és que cap estudiant de segon de Batxillerat vegi perillar l'accés a la universitat per un conflicte laboral entre administració i docents. Es pretén que la situació a la Comunitat Valenciana sigui equiparable a la de la resta de comunitats autònomes, de manera que l'alumnat valencià no quedi en desavantatge.
En aquest context, Educació ha plantejat que l'avaluació final d'aquests grups quedi “blindada”, és a dir, protegida de les conseqüències directes de la vaga, articulant les mesures necessàries perquè el procés qualificatiu es desenvolupi en temps i forma. Els detalls tècnics d'aquest blindatge s'haurien de concretar en reunions posteriors si s'accepta aquesta premissa.
Tot i això, les organitzacions sindicals presents a la Mesa —STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE— han rebutjat aquesta condició. Els sindicats consideren que fixar l'avaluació de 2n de Batxillerat com a línia vermella limita la seva capacitat de pressió i han optat per mantenir la convocatòria de vaga indefinida, en entendre que les millores econòmiques ofertes no responen a les seves expectatives.
Vaga indefinida i tensió a la Taula Sectorial
Després d'una reunió sense acord, els cinc sindicats amb representació a la Mesa Sectorial han confirmat que la vaga indefinida en totes les etapes educatives segueix endavant i arrancarà l'11 de maig. La decisió s'adopta malgrat la proposta global presentada per la Conselleria, que segons el departament autonòmic recollia la majoria de reivindicacions plantejades.
Les organitzacions sindicals qualifiquen d'“irrisòria” l'oferta salarial que Educació ha posat sobre la taula, basada en un increment retributiu de 75 euros mensuals. Des del punt de vista, aquesta pujada no compensa la pèrdua de poder adquisitiu acumulada ni respon al nivell de responsabilitat i càrrega de treball del professorat.
La Generalitat, per la seva banda, sosté que la proposta economicolaboral és sòlida i que té la voluntat de continuar negociant. Tot i això, insisteix que l'avaluació de l'alumnat de 2n de Batxillerat no es pot utilitzar com a element de pressió en el conflicte. A parer seu, l'impacte directe sobre el futur acadèmic de milers de joves convertiria aquesta qüestió en un límit que no estan disposats a sobrepassar.
En paral·lel, el Consell ha reiterat que la via del diàleg es manté oberta i que la seva intenció és assolir un acord que combini la millora de les condicions del professorat amb la defensa del dret a leducació de lalumnat. Tot i així, admet que la negociació se solaparà amb el desenvolupament de la vaga, cosa que incrementa la tensió als centres.
Oferta de millores salarials i reconeixement professional
A l'apartat econòmic, la Conselleria d'Educació ha posat sobre la taula una mobilització de 100 milions d'euros anuals destinada a reforçar les retribucions del professorat. Aquesta quantitat permetria, segons el departament, un increment salarial d'uns 1.050 euros anuals per docent.
Amb aquesta pujada, l'Executiu valencià pretén que les nòmines del professorat de la Comunitat se situïn per sobre de la mitjana espanyola, millorant així la seva posició comparativa amb altres autonomies. L'administració argumenta que l'esforç pressupostari és considerable i mostra una aposta clara pel personal docent.
Educació també recorda que el sistema de sexennis vigent a la Comunitat Valenciana es troba entre els més alts del país. Aquests complements per antiguitat i formació poden assolir els 687,61 euros mensuals, una xifra que el govern autonòmic presenta com a evidència del reconeixement econòmic a la carrera professional dels docents.
Tot i que aquesta combinació d'increment salarial i manteniment de sexennis destacats es presenta com un paquet retributiu rellevant, les centrals sindicals mantenen que la proposta és insuficient. Consideren que la millora ha d'anar més enllà i abastar tant els salaris base com altres complements, a més de reduir la temporalitat i millorar les ràtios.
Menys burocràcia i pla de climatització als centres
Més enllà de la qüestió econòmica, la Generalitat ha incorporat a la seva oferta un conjunt de mesures adreçades a alleujar la càrrega burocràtica del professorat. Una de les propostes estrella és el denominat Pla Simplifica Educa, previst per entrar en vigor el curs 2026-2027.
Aquest pla inclou el projecte Edén, una iniciativa que cerca centralitzar en un únic expedient electrònic totes les dades personals i professionals del docent. La idea és reduir la dispersió de tràmits, evitar duplicitats i facilitar gestions que actualment consumeixen una quantitat significativa de temps administratiu.
La Conselleria defensa que, amb aquestes eines, el professorat podrà dedicar més temps a la tasca estrictament educativa i menys a qüestions burocràtiques, un dels retrets recurrents dels equips docents. La simplificació de processos es considera clau per millorar el clima laboral als centres.
A més, el departament treballa en un pla de climatització dels centres educatius, que preveu una avaluació prèvia de les necessitats de cada col·legi i institut i el desplegament d'un calendari d'actuacions. Es pretén abordar problemes d'altes temperatures a l'estiu i baixes a l'hivern, que s'han agreujat amb els episodis de calor extrema.
Aquest paquet de canvis organitzatius i d'infraestructures s'anirà concretant en reunions futures, en les quals també està previst abordar altres reivindicacions com el teletreball o el model lingüístic. La Generalitat insisteix que la negociació continua viva i que hi ha marge per seguir perfilant les mesures.
Inversió educativa i missatge directe a les famílies
En plena escalada de tensió per la vaga, la consellera d'Educació, Mari Carmen Ortí, ha enviat una carta a les famílies valencianes en què defensa que el Govern autonòmic està "treballant per garantir el dret a l'educació" de tot lalumnat. A la missiva, insisteix que cap estudiant ni els seus pares s'han de convertir en “ostatges” d'un conflicte sindical.
El missatge de la Conselleria sosté que governar implica també protegir els qui no es poden defensar per si mateixos, en referència a l'alumnat de 2n de Batxillerat que es juga en aquestes dates el seu accés a la universitat. Des de l'Executiu s'acusa els convocants de la vaga de posar en risc el futur acadèmic de milers de joves.
Per donar suport a la posició, la Generalitat recorda que durant l'actual legislatura s'ha dut a terme una de les inversions educatives més grans dels darrers anys a la Comunitat Valenciana. Entre les actuacions destacades figura la incorporació de 8.000 nous docents des del curs 2023-2024, cosa que ha permès assolir una plantilla rècord de 78.000 professors.
Així mateix, el govern autonòmic ressalta la injecció de 160 milions d'euros el 2025 a través del Pla Edificant, destinat a la modernització i millora d'infraestructures educatives. Aquest programa persegueix la renovació de centres, l‟adequació d‟espais i la creació d‟entorns més segurs i funcionals per al‟aprenentatge.
Un altre dels eixos d'aquesta inversió ha estat reforçar l'atenció a la diversitat i la salut mental. S'han creat 22 Unitats de Detecció Precoç amb 56 psicòlegs clínics per atendre el benestar emocional de lalumnat, shan incorporat 700 docents de suport i s'han engegat 82 noves unitats específiques per a estudiants amb necessitats educatives especials.
Amb totes aquestes dades, la Generalitat intenta reforçar el seu missatge públic: la prioritat de l'Executiu és mantenir la qualitat del sistema educatiu i protegir el recorregut acadèmic de l'alumnat, especialment dels que es troben en un curs tan decisiu com 2n de Batxillerat. Davant d'això, reclama als sindicats que la seva estratègia de pressió no posi en risc l'avaluació ni l'accés a l'EBAU.
El conflicte es manté obert, amb una vaga indefinida convocada i un procés de negociació que encara té recorregut, però amb una línia vermella clara fixada pel govern valencià: blindar l'avaluació de 2n de Batxillerat per assegurar que cap estudiant no vegi compromès el seu futur universitari per un desacord laboral entre administració i professorat.
