En els estudis hi ha diversos pilars fonamentals que cal complir. Bases sobre les quals assentar-se perquè tot surti bé, perquè el nostre cervell tingui l'oportunitat de memoritzar allò que està aprenent i, en definitiva, assimilar tots els conceptes que veu i escolta el cos. Per descomptat, és ideal que la ment pugui comprendre allò que s'està escoltant o veient, és a dir, que pugui processar i assimilar tots aquests coneixements.
La comprensió és, tal com diu el títol de lentrada, vital per als estudis. Quan som davant els professors, aquests ens aniran dictant una sèrie de coneixements i conceptes, els quals haurem d'anar processant, però que també haurem d'entendre. És evident que aquests passos ens portaran a la comprensió, a saber què tenim davant i, finalment, a la memorització dels mateixos. Factors essencials, perquè només quan l'alumne és capaç de utilitzar allò après en situacions noves podem dir que realment ha comprès.
Comprendre no és només memoritzar: diferències clau
Tant se val que estudiem molt si no podem comprendre el que tenim davant. La memorització mecànica pot servir per aprovar un examen puntual, però aquestes dades s'oblidaran fàcilment perquè el cervell no troba un sentit profund a aquesta informació i la descarta. La comprensió, en canvi, implica connectar allò nou amb allò que ja sabem, descobrir relacions, causes i conseqüències, i poder explicar-ho amb les nostres pròpies paraules.
Podem imaginar l'aprenentatge com una escala de quatre esglaons que convé pujar un per un:
- Atendre: prestar veritable atenció a allò que s'explica o es llegeix.
- Aprendre (memoritzar): retenir dades, fórmules, definicions.
- Entendre: interpretar la informació, donar-li sentit, veure el “com”.
- comprendre: integrar-ho tot, relacionar-ho amb altres sabers i amb la vida real, descobrir el “per què”.
El més valuós per a l'alumne és arribar a l'últim esglaó, on ja no només repeteix continguts, sinó que és capaç de aplicar-los en contextos nous, modificar-los, combinar-los i ensenyar-los als altres. Quan un pot explicar una idea amb claredat i respondre-hi preguntes, és senyal que l'ha comprès de debò.
La comprensió com a base per aprendre bé i obtenir bones notes
Repetim que és vital que puguem entendre totes i cadascuna de les lliçons per tal de saber a què ens estem enfrontant i, per tant, a posar-ho tot correctament als exàmens i als treballs a què optem. Si portem tot bé, estem segurs que les notes siguin força reeixides. Això passa perquè un alumne que comprèn és capaç d'afrontar preguntes noves, problemes diferents i tasques en què no n'hi ha prou amb copiar el llibre.
La investigació educativa més actual insisteix que comprendre significa poder utilitzar el coneixement en contextos diferents del de la classe o del llibre de text: resoldre un problema nou de matemàtiques, analitzar un text d'actualitat, explicar un fenomen científic quotidià o prendre decisions informades. La ensenyament per a la comprensió anima els docents a dissenyar activitats que obliguin l'estudiant a pensar amb la informació, no només a rebre-la passivament.
A més, una bona comprensió escolar entrena l'alumne per comprendre millor la realitat social, ambiental o econòmica que l'envolta. Qui s'acostuma a cercar causes, conseqüències i relacions en els continguts de classe, també desenvolupa aquesta actitud crítica davant la vida diària.
Comprensió lectora: entendre el que es llegeix per aprendre millor
No oblideu que la comprensió és vital per poder aprendre bé i, per tant, per poder tirar endavant el curs. Una part essencial d'aquesta comprensió és la comprensió lectora, és a dir, la capacitat d'entendre el significat dels textos que llegim. Llegir no consisteix només a pronunciar paraules amb fluïdesa; cal captar idees principals, detalls importants, relacions entre frases i el missatge global del text.
Als textos escrits sol aparèixer un vocabulari més ric, estructures gramaticals complexes i formats (expositius, científics, periodístics, amb gràfics o diagrames) que no es fan servir tant en el llenguatge oral. Per això, fins i tot un alumne que comprèn bé quan escolta pot tenir dificultats per entendre què llegeix si no ha entrenat aquestes habilitats específiques.
Per treballar la comprensió lectora es poden utilitzar estratègies com:
- Seleccionar lectures adequades al nivell de l'estudiant, ni massa fàcil ni excessivament difícil.
- Fer preguntes inferencials després de llegir (per què passa alguna cosa, què podria passar després, què sent un personatge).
- Demanar a l'alumne que faci un resum amb les seves pròpies paraules, identificant idees principals i secundàries.
- Crear mapes conceptuals o esquemes visuals que organitzin la informació i les relacions entre conceptes.
Aquestes activitats ajuden a fer que els coneixements passin de ser dades soltes a convertir-se en una xarxa de significats ben connectats, més fàcil de recordar i utilitzar.
Factors que influeixen en la comprensió: atenció, motivació i suport
Sense comprensió, les coses seran força més difícils del que ja podrien arribar a ser-ho. Tingueu-ho en compte tot el que pugueu. Perquè un alumne pugui comprendre de debò, entren en joc diverses habilitats i condicions: la Atenció sostinguda, la capacitat de Recordar informació mentre llegeix o escolta, el vocabulari que domina i el coneixement previ del tema.
La memòria de treball i l'atenció formen part del que s'anomenen funcions executives. Quan l'estudiant llegeix, l'atenció us permet captar la informació i la memòria de treball us ajuda a mantenir-la activa el temps suficient per relacionar-la amb el que heu llegit abans. Si es distreu amb facilitat o se li oblida el que acaba de llegir, la comprensió se'n ressent.
També influeixen la motivació i les emocions. Un alumne que se sent capaç, que percep que els seus errors són una oportunitat per aprendre i no un càstig, gosa fer preguntes, buscar explicacions i esforçar-se per comprendre. En canvi, si només es valora la memorització de dades i les fallades es castiguen amb duresa, molts estudiants es limiten a repetir sense entendre.
Per això, docents i famílies poden donar suport a la comprensió:
- Parlant amb el nen sobre el seu dia, els seus interessos i els seus dubtes, per estimular-ne el llenguatge oral i la capacitat d'explicació.
- Llegint junts i comentant allò llegit, preguntant el per què de les coses i no només el què.
- Ajudant-lo a veure els errors com part natural de l'aprenentatge i no com a fracassos definitius.
Quan es dóna prioritat a la comprensió a l'aula ia casa, l'estudiant no només millora les seves notes, també desenvolupa una manera de pensar més crítica, flexible i profunda, que us servirà per aprendre durant tota la vida.
La comprensió esdevé així l'eix que sosté un aprenentatge durador: permet anar més enllà de la repetició, connectar idees, interpretar la realitat i utilitzar el coneixement per resoldre problemes reals, dins i fora de l'escola.