La publicació de les qualificacions de la Selectivitat ha tornat a posar de manifest l'altíssim nivell dels estudiants espanyols en aquesta convocatòria. Després de setmanes de molta tensió i colzes clavats, les llistes d'admesos i les notes de tall comencen a definir el futur d'una generació que, contra tot pronòstic, ha sabut gestionar la pressió de manera exemplar. En aquest escenari, els resultats de la PAU han deixat un rastre d'excel·lència acadèmica en pràcticament tots els punts de la geografia nacional, confirmant que lesforç té la seva recompensa.
El que més crida l'atenció aquest any és el clar protagonisme de les alumnes, que han copat la gran majoria dels llocs d'honor a les taules de resultats. Segons les dades que es manegen, les dones han liderat el rànquing de millors notes en catorze de les vint comunitats autònomes, demostrant una maduresa i una capacitat d'estudi que les situa al capdavant del sistema educatiu actual. Més enllà de les xifres fredes, darrere de cada dècima hi ha històries de superació i, sobretot, molta planificació per no morir a l'intent.
La perfecció del 14: quan l'examen surt rodó
Assolir la nota màxima no és una cosa que es vegi cada dia, però aquest any diversos joves han aconseguit el que molts consideren un miracle: un 14 sobre 14. A regions com Astúries o Castella-la Manxa, estudiants com Adriana Santoro o Samuel Ros han fregat la perfecció absoluta als seus exàmens. Tot i que el cas de Samuel té els seus matisos per haver cursat una modalitat específica de Bachibac, el seu rendiment ha estat tan excel·lent que ha esdevingut un dels noms propis d'aquesta edició, demostrant que es pot amb tot si es té un objectiu clar.
No han estat els únics, ja que a Extremadura fins a cinc alumnes han aconseguit aquest ple somiat, mentre que en altres punts com Madrid o Múrcia, les qualificacions s'han quedat a mil·lèsimes del màxim possible. El més curiós és que, en preguntar-los pel seu secret, gairebé tots coincideixen que no es tracta d'estudiar 24 hores seguides, sinó de portar la matèria al dia durant tot el curs perquè el darrer mes sigui simplement un repàs general de conceptes ja assimilats. Aquesta tranquil·litat de saber que la feina ja estava feta és el que els ha permès enfrontar-se al paper sense que els nervis els juguessin una mala passada.
No tot és clavar colzes: la importància de desconnectar
A diferència del que se sol pensar, els alumnes amb millors expedients no són ratolins de biblioteca tancats amb pany i forrellat. Molts han compaginat els seus estudis amb activitats que els han servit de via d'escapament. Casos com el d'Inés Martínez a Albacete, que no ha deixat de banda la dansa urbana, o Lucía Martínez, apassionada del bàdminton, reflecteixen que mantenir les aficions és vital per a l'equilibri mental durant el segon curs de Batxillerat. Tenir una estona per ballar, tocar el piano o sortir a córrer sembla ser el complement perfecte perquè el cervell rendeixi al màxim quan toca asseure's davant dels llibres.
Aquesta capacitat d'organització és, precisament, allò que més valoren els mateixos estudiants. La clau no rau a sacrificar la vida social al complet, sinó a saber quan toca concentrar-se i quan toca airejar-se. De fet, alguns dels números un d'aquest any asseguren que la gestió del temps ha estat la seva millor arma per arribar amb confiança a la prova, seguint útils consells per fer les proves d'accés. No es tracta de fer atracaments d?última hora, que al final només generen angoixament, sinó d?una carrera de fons on la constància diària és la que marca la diferència entre un aprovat i un excel·lent d?escàndol.
Pel que fa al futur, la majoria d'aquests cervells privilegiats ja tenen la vista posada en facultats de Medicina, Enginyeries Biomèdiques o dobles graus de Física i Matemàtiques. És una tendència que es repeteix any rere any, on les carreres de ciències de la salut i les tecnològiques continuen sent el principal reclam per als que tenen la sort d'escollir allò que vulguin. Al final del camí, aquests joves han demostrat que el talent unit a una disciplina de ferro és la fórmula infal·lible per obrir qualsevol porta universitària, deixant clar que el futur del nostre país està en molt bones mans després d'aquest intens periple educatiu.
