La jornada de 35 hores setmanals a l'Administració General de l'Estat (AGE) ja és una realitat normativa. El Govern ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la resolució que desenvolupa l'acord aconseguit amb els sindicats i que redueix en dues hores i mitja la dedicació setmanal de centenars de milers d'empleats públics davant de l'esquema anterior de 37,5 hores.
La nova regulació no només fixa el còmput anual en 1.533 hores de treball efectiu, sinó que també redefineix trams d'horari fix i flexible, amplia les possibilitats de conciliació i aclareix de manera expressa a quins col·lectius s'aplica ia quins no. Tot plegat, amb un mes de marge perquè ministeris i organismes adaptin calendaris i sistemes de control horari sense que se'n ressenti l'atenció a la ciutadania.
Entrada en vigor i àmbit daplicació de la jornada de 35 hores
Segons la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, la jornada de 35 hores entra en vigor l'endemà de la publicació al BOE, encara que es concedeix un termini daproximadament un mes per realitzar els ajustos interns necessaris. En aquest temps, cada departament haurà de revisar els quadrants, els sistemes de fitxatge i l'organització de torns.
La norma s'aplica al personal de l'Administració General de l'Estat, a les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, així com als organismes autònoms, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que estiguin vinculades o depenguin de l'AGE. En termes quantitatius, el Govern i els sindicats situen el nombre de beneficiaris en una forquilla que va de 220.000 a prop de 250.000 empleats públics, segons l'abast considerat.
Això no obstant, la resolució també especifica amb claredat qui queda fora. El personal militar de les Forces Armades i els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat no s'acullen a aquest nou horari. En altres àmbits, com ara institucions penitenciàries, centres sanitaris o centres docents gestionats per l'Estat, la implantació de les 35 hores se supedita a la negociació a les seves taules específiques ia les regulacions pròpies de cada servei.
A més, el text deixa per escrit que la jornada general prevista no serà aplicable a les entitats locals ni a altres administracions. Això implica que ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes mantenen la seva capacitat de negociació i regulació, encara que la nova jornada de l'AGE actua de referència política i laboral.
De l'acord sindical al BOE: una reivindicació que venia de lluny
La reducció de jornada és fruit d'un acord signat entre el Ministeri i els sindicats, culminat a finals de març. En aquest pacte, l'Executiu es comprometia a implantar una jornada general de 35 hores setmanals de treball efectiu a l'AGE, amb equivalència en còmput anual de 1.533 hores.
Aquest compromís no va sorgir del no-res. Ja figurava al Acordo Marc per a una Administració del segle XXI subscrit el 2022, però el seu desenvolupament es va anar endarrerint a l'Administració central malgrat que moltes comunitats autònomes i grans ajuntaments havien recuperat les 35 hores els últims anys. Els sindicats denunciaven que els empleats de l?Estat suportaven un temps de treball superior al de bona part de la resta del sector públic.
La nova resolució del BOE suposa, a la pràctica, posar fi a la jornada de 37,5 hores implantada de forma generalitzada el 2012, en plena crisi econòmica, pel Govern de Mariano Rajoy. Aquella ampliació horària va frenar l'expansió de les 35 hores que havia començat a les administracions durant els anys noranta i que moltes autonomies només van poder reprendre una vegada va millorar la situació pressupostària.
Amb aquest pas, l'Executiu central s'alinea amb el model ja existent a gran part de l'ocupació pública autonòmica i reforça la idea, defensada per les centrals sindicals, que la reducció del temps de treball es pot compatibilitzar amb la qualitat del servei si s'acompanya de planificació i reforç de plantilles allà on calgui.
Còmput anual i nou repartiment de l'horari diari
La clau tècnica de la reforma és fixar la jornada ordinària en 1.533 hores anuals, que es corresponen amb una mitjana de 35 hores setmanals. A partir d'aquí, la resolució redissenya els trams d'horari fix i flexible mantenint l'esquema de còmput anual que ja s'utilitzava.
A la jornada de demà, l'horari fix presencial passa a ser de 9:00 a 14:00 hores de dilluns a divendres. Abans s'estenia fins a les 14.30, de manera que els funcionaris guanyen mitja hora diària de marge en aquest tram. El temps restant fins a completar les 35 hores setmanals es realitza en horari flexible, que es pot distribuir:
- Entre les 7:00 i les 9:00 de dilluns a divendres.
- Entre les 14:00 i les 18:00 de dilluns a dijous.
- Entre les 14:30 i les 15:30 els divendres.
En el cas de la jornada de matí i vesprada, l'horari fix se situa de 9:00 a 16:30 hores de dilluns a dijous, amb una pausa mínima de mitja hora per dinar que no computa com a treball efectiu, i de 9:00 a 14:30 hores els divendres. Aquest bloc també redueix el tram fix respecte a la regulació del 2019, que allargava la jornada continuada fins a les 18.00 hores en alguns supòsits.
Per a la jornada exclusivament de tarda, l'horari fix de referència és de 15:00 a 20:00 hores de dilluns a divendres. El temps que falti per assolir les 35 hores setmanals es podrà realitzar de forma flexible entre les 13.00 i les 15.00 i entre les 20.00 i les 22.00 hores, sempre sense trencar la continuïtat del servei i d'acord amb els calendaris que s'aprovin a cada centre de treball.
La norma també manté la figura de la jornada especial de dedicació, que afecta llocs amb més responsabilitats i, habitualment, retribucions superiors. En aquests casos, la jornada es fixa en 37,5 hores setmanals, davant de les 40 hores que venien regint, tot i que es preveu que, per necessitats de servei, es puguin produir ampliacions puntuals.
Pauses, jornada intensiva d'estiu i mesures de conciliació
La resolució manté la possibilitat de gaudir d'una pausa diària de 30 minuts que computa com a treball efectiu, amb l'objectiu d'evitar llargs períodes d'activitat ininterromputs. A les jornades de matí, matí i tarda i especial dedicació, aquesta pausa podrà realitzar-se entre les 10.00 i les 12.30 hores; a les jornades només de tarda, entre les 16:30 i les 19:00.
Pel que fa a l'organització de la feina en els mesos més calorosos, es manté la jornada intensiva d'estiu entre el 16 de juny i el 15 de setembre. Durant aquest període, l'AGE i els seus organismes podran establir horaris de sis hores i mitja continuades entre les 8.00 i les 15.00 hores, de dilluns a divendres, per als qui treballen de demà. Per al personal de tarda, la intensiva s'enquadra entre les 14.30 i les 21.30 hores, també amb sis hores i mitja seguides.
La norma incorpora, a més, un reforçament de les mesures de conciliació. Els empleats públics que tinguin a càrrec seu fills o menors sota tutela o acolliment de fins a 12 anys, persones amb discapacitat igual o superior al 33% o familiars amb malaltia greu fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, podran sol·licitar adaptació dhoraris. Entre altres opcions, es preveu ampliar la flexibilitat sobre el tram fix i avançar o endarrerir l'hora d'entrada i de sortida.
De manera específica, durant l'estiu, aquells treballadors amb menors de fins a 12 anys o persones amb discapacitat a càrrec seu poden acollir-se a la jornada intensiva des de l'1 de juny fins al 30 de setembre, fins i tot l'any en què el menor compleixi 12 anys. La intenció és facilitar una millor compatibilitat entre el calendari escolar i els temps de feina.
La resolució de Funció Pública també obre la porta al fet que cada calendari laboral precisi límits màxims i mínims addicionals per completar la jornada en totes les modalitats, sempre a través de negociació i sense deteriorar l'atenció a la ciutadania.
Garantir el servei públic i reforçar plantilles
Un dels punts sobre els quals el Govern i els sindicats han volgut insistir és que la reducció de jornada no s'ha de traduir en un empitjorament del servei. Per això, l'acord recull que els departaments afectats hauran d'aplicar les adaptacions organitzatives necessàries, molt especialment als àmbits amb atenció directa al públic o amb sistemes de treball a torns.
El Ministeri de Funció Pública assenyala que l'AGE orientarà els seus instruments de planificació de recursos humans i les properes ofertes d'ocupació pública cap al reforçament de la capacitat de resposta dels serveis. La idea és que la reducció del temps de presència física es compensi amb una millor distribució de tasques, digitalització de processos i, quan escaigui, increment d'efectius.
En àmbits amb característiques específiques —com institucions penitenciàries, centres sanitaris o centres docents dependents de lEstat— la implantació de les 35 hores s'ha de compatibilitzar amb les normes de funcionament pròpies. Això implica negociacions sectorials per adaptar torns, guàrdies i sistemes de disponibilitat, sempre sota la premissa de mantenir la continuïtat del servei.
En paral·lel, el personal en règim d'especial dedicació veurà reduïda la jornada oficial de 40 a 37,5 hores setmanals, encara que la resolució admet que, per necessitats del servei, es pugui requerir una presència superior en moments puntuals. Cada ministeri i organisme determinarà quins llocs es consideren de dedicació especial en funció de la naturalesa del treball i el nivell de responsabilitat.
Amb aquest nou marc, l'Executiu vol combinar millores en les condicions laborals dels funcionaris amb garanties d'estabilitat i qualitat a l'atenció ciutadana, una cosa especialment sensible a oficines de registre, unitats d'informació, serveis d'ocupació i prestacions de la Seguretat Social.
Impacte a la resta del sector públic i batalla a les administracions locals
Tot i que la resolució deixa clar que la jornada general de 35 hores no s'aplica automàticament a les entitats locals ni a la resta d'administracions, la publicació al BOE ha actuat com a detonant per revifar la negociació en ajuntaments i altres institucions.
Els sindicats signants, amb CSIF i CCOO al capdavant, han anunciat que utilitzaran aquest nou marc de l'AGE com argument per reclamar la reducció de jornada al conjunt del sector públic. Segons els càlculs, més de mig milió d'empleats de les administracions locals podrien veure's finalment beneficiats si s'estén el model de les 35 hores a través de la negociació col·lectiva.
El Ministeri de Funció Pública, però, manté que l'acord assolit es refereix exclusivament als treballadors dependents de l'Administració General de l'Estat i que qualsevol canvi en ajuntaments o comunitats autònomes s'ha de forjar a les seves taules negociadores. La referència legal que esgrimeixen les centrals sindicals és larticle 94 de la Llei de Bases de Règim Local, que equipara la jornada anual dels funcionaris locals amb la de lAdministració Civil de lEstat.
Des del departament que dirigeix Funció Pública es replica que la Llei de pressupostos generals de l'Estat del 2018, en fixar una jornada general de 37,5 hores amb possibilitat de modificar-la mitjançant negociació, ha introduït un marc diferent en què cada administració té marge per pactar la seva pròpia jornada, sempre que es compleixin els requisits legals. Per això, segons el Ministeri, no es pot parlar de translació automàtica de les 35 hores a totes les corporacions locals.
Més enllà d'aquesta disputa interpretativa, la realitat és que moltes comunitats autònomes i grans ciutats ja han implantat les 35 hores per al seu personal, mentre que altres continuen negociant o mantenen jornades superiors. En aquest escenari, la decisió de l'AGE afegeix pressió per homogeneïtzar a poc a poc els temps de treball al conjunt de les administracions públiques.
El desplegament de la jornada de 35 hores a l'Administració General de l'Estat marca un canvi d'etapa a l'organització del treball públic, tancant el cicle d'ampliacions horàries derivades de la crisi del 2012 i apropant l'horari dels funcionaris de l'Estat a què ja gaudeixen molts empleats autonòmics i locals; ara, el focus està en com es concretarà aquesta reducció a cada centre, de quina manera afectarà plantilles i torns, i fins a quin punt servirà de palanca per estendre les 35 hores a la resta del sector públic sense minvar la qualitat dels serveis.
