Espanya afronta una temporada de incendis forestals excepcionalment virulenta, amb onades de calor prolongades, vents canviants i tempestes seques que han disparat el risc a bona part del territori. Si vols saber què cal per ser bomber forestal, consulta informació addicional. Segons el sistema europeu EFFIS, les flames han calcinat al voltant de 348.110 hectàrees des de començament d'any, un salt que col·loca aquest curs com el més greu del segle per superfície afectada.
Les xifres són provisionals i s'actualitzen contínuament, però ja superen el pic del 2022 (306.000 hectàrees) i, tot i així, queden per sota dels màxims històrics de les dècades dels 80 i 90, quan es van sobrepassar en diverses ocasions les 400.000 hectàrees, amb un rècord el 1985. El context de calor extrema explica part de la magnitud actual. què fan els bombers.
Xifres i evolució del foc
EFFIS xifra la superfície cremada a 348.110 hectàrees amb base en imatges satel·litàries i perímetres d'incendis rellevants, mentre que el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) situava fins al 10 d'agost la superfície forestal afectada a 138.788 hectàrees. La diferència respon a metodologies i calendaris diferents: EFFIS incorpora perímetres més amplis i actualitzacions gairebé en temps real; MITECO comptabilitza únicament massa forestal i amb més decalatge. temaris de bombers.
El salt de la campanya es va produir en pocs dies: de poc més de 47.000 hectàrees el 5 d'agost gairebé 350.000 a meitat de mes, una evolució que descriu un agost dantesc. En el conjunt de la UE, Espanya encapçala el balanç de superfície afectada des de començament de temporada; Portugal supera les 216.000 hectàrees en el mateix període. què cal estudiar per ser bomber.
L'impacte humà és considerable: hi ha almenys quatre morts, entre ells tres bombers, i milers d'evacuats a diverses comunitats autònomes. Les autoritats mantenen desplegats operatius massius mentre persisteix el risc molt alt o extrem a àmplies zones.
Zones més afectades i situació per territoris
En Galícia, la província de Ourense concentra el major nombre de focus. Els últims comunicats autonòmics eleven a més de 48.000 les hectàrees calcinades a la comunitat, amb Ourense per sobre de 45.000. L'incendi de Chandrexa de Queixa —resultat de la unió de diversos fronts— figura entre els més extensos registrats a Galícia.
En León preocupa la cadena de grans incendis: Flames de Cabrera avança amb comportament catalogat com “anòmal” pels tècnics; a Barniedo de la Reina, a les portes de Picos de Europa, s'han registrat reactivacions; ia Canalejas (Almanza) y Gestós s'han ordenat desallotjaments preventius a diverses localitats.
El foc de Anells del Sil va obligar a evacuar els set pobles del Vall de Fornela davant l'avenç d'una llengua de foc alimentada pel vent, amb una densa fumera que va dificultar el desplegament de mitjans aeris i va complicar la perimetració.
En Extremadura, l'incendi de Jarilla (Càceres) va arribar a estar catalogat com a totalment descontrolat i va amenaçar a infraestructures i nuclis propers, amb l'atenció posada en la seva evolució cap a Plasencia.
Les conseqüències en el transport han estat notables: els incendis a Ourense van interrompre l'AVE Madrid-Galícia, amb serveis especials habilitats mentre es restablia la seguretat a la línia.
Operatiu d'extinció i suport internacional
El dispositiu estatal treballa a ple rendiment: La UME manté desplegats al voltant de 1.400 efectius en atac directe i uns 2.000 en suport, Al costat de les BRIF i mitjans del MITECO amb uns 600 especialistes, a més de milers d'agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional. En total, operen centenars de mitjans terrestres i aeris, amb més de 450 recursos mobilitzats.
El CECOD estatal, presidit pel Govern, ha coordinat reforços per gairebé una vintena de grans incendis que requereixen suport interadministratiu. En paral·lel, el mecanisme europeu de protecció civil va aportar avions cisterna per apuntalar les tasques d'extinció als fronts més actius.
En Galícia, l'Executiu central subratlla un desplegament sense precedents i reforços segons l'evolució hora a hora; allí s'han mobilitzat al voltant de 500 efectius de la UME a més de brigades i suports autonòmics i estatals.
Des de l?inici de l?onada d?incendis, el Govern va sol·licitar suport europeu i cooperació entre territoris mentre les comunitats mantenen els seus dispositius propis i les tasques de coordinació s'intensifiquen als centres de comandament avançats.
Causes i factors que agreugen els incendis
La combinació d'una primavera plujosa —que va augmentar la vegetació— amb un estiu molt calorós i sec ha deixat una enorme càrrega de combustible fi llest per cremar. El contrast entre humitat primaveral i sequedat extrema estival ha estat clau en la magnitud dels focs.
El canvi climàtic allarga la temporada de risc, afavoreix nits amb activitat de foc i augmenta la intensitat dels episodis. La conca mediterrània figura entre les regions més vulnerables, amb estius cada cop més llargs i onades de calor més freqüents.
Se sumen la trucada “sequera tèrmica” (o flash drought), les tempestes seques i ratxes de vent que disparen canvis de direcció i reactivacions. En aquestes condicions, els tallafocs tradicionals perden eficàcia davant a fronts de grans dimensions.
El factor humà continua sent determinant: a Espanya, més del 80% dels incendis s'originen per activitat humana —intencionada o per negligències—, en un context de baixa vigilància en alguns entorns rurals i ús recreatiu de la muntanya.
Els experts descren cada cop més incendis de sisena generació, amb gran potència convectiva, focus secundaris i comportament extrem que dificulta l'extinció i compromet la seguretat dels equips.
Impactes a la població i el patrimoni
L'onada d'incendis ha provocat milers d'evacuacions, talls de carreteres i afectacions en serveis bàsics. L'exposició al fum i la baixa visibilitat han limitat de vegades l'ús de mitjans aeris, obligant a redoblar la feina dels equips terrestres.
L'incendi que va assolir las Médulas (León), paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat, va evidenciar la fragilitat del territori: es van evacuar prop de 800 persones, van cremar castanyers centenaris i van patir danys infraestructures clau com a equipaments turístics i miradors. Es tem una major erosió del terreny després del pas del foc.
El Vall de l'Silenci va estar amenaçat per l'avenç de fronts amb fort vent, una orografia complexa i reactivacions que van dificultar la perimetració. Les tasques es van adaptar constantment a les finestres meteorològiques més favorables.
Ajuntaments i comunitats treballen ja a avaluacions de danys, amb compromisos d'ajuts per a reconstrucció i recuperació ambiental. Les primeres estimacions en zones patrimonials i turístiques parlen de desenes de milions d'euros en costos directes i indirectes.
