La comunitat autònoma de Castella i Lleó ha fet un pas endavant en la seva aposta per la innovació amb la resolució recent d'una important partida d'ajudes. Aquest moviment financer busca que el coneixement generat als laboratoris de la regió no es quedi en simples teories, sinó que es transformi en solucions reals per als reptes actuals de la societat i el mercat.
Gràcies al suport dels fons europeus de desenvolupament regional, l'administració autonòmica ha posat sobre la taula una quantia que supera els sis milions d'euros. L'objectiu és clar: enfortir el sistema científic i assegurar que el talent investigador compti amb recursos suficients per dur a terme els seus treballs amb garanties dèxit en el marc de lestratègia RIS3.
Distribució dels fons entre les institucions acadèmiques
El repartiment d'aquests incentius ha beneficiat diverses entitats, sent la Universitat de Valladolid la que liderarà un nombre més gran d'iniciatives, concretament divuit. Per la seva banda, la Universitat de Salamanca també ha obtingut un resultat molt positiu al encapçalar dotze projectes de recerca que es desenvoluparan als seus centres i laboratoris, on fins i tot la USAL incorpora Veterinària com a part de la seva evolució acadèmica.
No podem oblidar la tasca d'altres institucions que, encara que amb un volum més baix, resulten fonamentals per a l'equilibri científic regional. Les universitats de Burgos i Lleó, destacant els grups de recerca de la Universitat de Burgos, juntament amb centres de prestigi vinculats al CSIC com l'IBGM o l'IRNASA, han aconseguit captar fons per a desenvolupar línies de treball capdavanteres en àmbits com la biologia molecular o la gestió de recursos naturals.
Aposta per la feina jove i la vertebració del territori
Un dels pilars daquesta convocatòria és la creació de llocs de treball qualificats perquè els experts no hagin de fer les maletes. S'ha previst la signatura de més de trenta contractes per a personal doctor que podrà dedicar-se de ple a la ciència durant els propers tres anys, una mesura que dóna estabilitat i oxigen a les plantilles investigadores actuals.
A més, s'ha posat especial cura que la ciència arribi a tots els racons, valorant molt positivament aquells projectes que s'executen en campus menys centrals. Llocs com Sòria, on destaca el campus d'aprofundiment científic a Sòria, Zamora, Àvila o Ponferrada veuran reforçada la seva activitat gràcies al fet que més de la meitat de les ajudes s'han destinat a fomentar la cohesió territorial i el desenvolupament a zones perifèriques.
Aquesta injecció econòmica no només permet comprar material o pagar salaris, sinó que obliga que els científics treballin colze a colze amb les empreses. Aquesta sinergia és vital perquè la inversió pública retorni als ciutadans mitjançant millores tecnològiques i creixement econòmic, consolidant un ecosistema on la universitat i el sector productiu parlin el mateix idioma perquè la innovació regional vagi vent en popa.
