Quan et poses fil a l'agulla amb un treball acadèmic de Dret, t'adones que el rigor a les fonts és el que separa un text mediocre d'un de brillant. No es tracta només d'evitar que ens acusin de plagi, sinó de donar al lector la possibilitat de rastrejar cada norma o sentència que esmentem, aportant aquesta solidesa tècnica que els professors i professionals del sector exigeixen rigorosament.
De vegades, l'embolic comença perquè no hi ha un únic estàndard universal, sinó que ens movem entre les normes APA, el sistema Bluebook o les normes UNE. L'ideal és triar un estil i mantenir la coherència durant tot el document, assegurant-nos que cada menció al text tingui la seva parella corresponent al llistat final de referències.
Normativa Estatal i Autonòmica a Espanya
Per manejar la legislació espanyola, el més comú és diferenciar allò que posem mentre escrivim l'argumentació i allò que deixem per a l'annex. Al cos del text, si la norma és molt coneguda, podem usar abreviatures reconegudes des de la primera vegada que apareix. Per exemple, amb la Constitució Espanyola, només cal posar CE perquè qualsevol jurista sàpiga de què parlem.
Si la llei no té una abreviatura estàndard, el millor és recórrer al número i la data de la norma. En arribar a l'annex de legislació oa la nota al peu, hem de ser molt més exhaustius i incloure el nom complet, el rang normatiu i les dades del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), incloent el número del butlletí i la data exacta de publicació.
- Constitució Espanyola: Al text se cita com «art. 22.1 CE», però a l'annex es detalla com a «Constitució espanyola (BOE núm. 311, de 29 de desembre de 1978)».
- Lleis i lleis orgàniques: S'hi indica el rang, número i any. Un exemple seria la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, detallant-ne la publicació al BOE núm. 236.
- Decrets i Reials Decrets: Aquí és fonamental esmentar el tipus de norma i la data, com passa amb el RDL 18/2020 sobre mesures socials per a l'ocupació.
- Ordres i Resolucions: Cal seguir la nomenclatura oficial, com l'O. PRA/157/2017, especificant sempre la institució que l'emet.
Per a aquells que consulten la llei a través d'internet, existeix el formador electrònic. En aquest cas, a més de les dades tradicionals, és imprescindible afegir la data de consulta i l'enllaç al Identificador Europeu de Legislació (ELI) per facilitar-ne l'accés digital.
Adaptacions d'APA i el sistema Bluebook
És curiós, però les normes APA no tenen regles pròpies per a l'àmbit legal. Per això, solen recolzar-se en The Bluebook, que és bàsicament la bíblia de les cites jurídiques als Estats Units. En barrejar tots dos, sorgeix un format híbrid que cerca adaptar-se als articles acadèmics, proporcionant la informació justa perquè el lector localitzi el document.
En el context llatinoamericà, per exemple, la citació de la Constitució Política sol seguir un esquema on s'indica nom oficial, l'abreviatura entre claudàtors, l'article i el país. Per a les lleis que no són codis, es prioritza el nombre i any de la llei seguit de lassumpte i el número del Diari Oficial.
Quan ens trobem amb codis específics, com el de Procediment Penal, l'estructura ha d'incloure el títol oficial, la llei a què correspon i la data de promulgació. Pel que fa als decrets amb força de llei, és vital ressaltar aquesta qualitat jurídica entre claudàtors per no confondre'ls amb reglaments ordinaris.
Jurisprudència i Fonts Internacionals
Esmentar sentències requereix un enfocament diferent. El que és primordial és identificar el tribunal que dicta la resolució, la sala o secció corresponent i el número del procés o la sentència. No pot faltar la menció al Magistrat Ponent (MP) i la data exacta de la decisió per donar total transparència a la font.
Si ens movem al terreny internacional, els tractats i els convenis tenen la seva pròpia lògica. En els acords bilaterals, cal esmentar els participants i larticle citat. En el cas dels tractats multilaterals, com la Convenció de Ginebra, n'hi ha prou amb el nom del tractat, l'article i la data.
Per als casos de dret internacional, l'estructura es basa en l'enfrontament de les parts (per exemple, Fiscalia vs. Kayishema), el número del cas i el paràgraf específic de la decisió. A la Unió Europea, se segueix un patró similar on destaca el Reglament (UE), la institució emissora i la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.
Estàndards UNE i ISO 690
Hi ha també la norma UNE 50-104-94 basada en la ISO 690, que proposa un esquema molt estructurat: Lloc, rang normatiu, títol i publicació. Per a les cites ràpides al text, aquesta norma suggereix que el més pràctic és col·locar entre parèntesis la abreviatura de la norma juntament amb l´any d´emissió.
Independentment del sistema que triem, el que importa és que el lector no es perdi. La referència bibliogràfica és la descripció completa al final del treball, mentre que la Escita és aquest recordatori breu que inserim mentre escrivim per no interrompre el flux de la lectura però mantenir l'honestedat intel·lectual.
El domini d'aquestes tècniques permet que qualsevol escrit jurídic passi de ser un simple conjunt d'opinions a un document tècnic recolzat per la llei i la jurisprudència, assegurant que cada dada estigui degudament localitzada ja sigui al BOE, al Diari Oficial o als arxius de tribunals internacionals.