Després d'una trobada acadèmica celebrada a Madrid, la comunitat università ria ha posat al centre del debat la idea de crear un Erasmus Iberoamericà , una iniciativa pensada per reforçar els enllaços entre campus d'Espanya i Amèrica Llatina. La proposta va cobrar força al Congrés Futur Iberoamericà , on rectors i exministres van coincidir que ha arribat el moment de fer un salt en la cooperació acadèmica.
La presidenta de CRUE, Eva AlcĂłn, va situar com a prioritats el reconeixement de tĂtols, un sistema internacional de garantia de qualitat, la mobilitat inclusiva que combini modalitats presencial i virtual, i aliances amb el teixit productiu. Segons AlcĂłn, es necessita voluntat polĂtica i marcs clars perquè la idea surti del paper i es converteixi en una opciĂł real per a estudiants i professorat.
Què Ă©s i què persegueix l'Erasmus IberoamericĂ
El plantejament passa per un programa estable de mobilitat acadèmica entre Espanya i Amèrica Llatina, inspirat en l'experiència Erasmus europea, que faciliti intercanvis de grau i postgrau, estades de professorat i investigació conjunta. L'ambició és que les estades siguin bidireccionals i reconegudes en origen i destinació.
MĂ©s enllĂ dels semestres a l'estranger, l'esquema aspira a enfortir les xarxes acadèmiques i cientĂfiques, impulsar dobles titulacions i obrir portes a projectes interuniversitaris en Ă rees estratègiques per a les dues ribes de l'AtlĂ ntic.
Claus per fer-ho possible: reconeixements, qualitat i finançament
Un dels colls d'ampolla és la homologació i el reconeixement de crèdits. Avui encara hi ha casos d'estudiants que completen estudis a Espanya o Amèrica Llatina i després troben traves per validar-ne la formació. La proposta inclou accelerar procediments i harmonitzar criteris per evitar aquest tipus de bloquejos.
En paral·lel, s'advoca per un sistema iberoamericà d'assegurament de la qualitat que doni suport a la convalidació d'estudis. La creació d'està ndards compartits, auditories i segells de referència permetria agilitzar decisions i donar certesa a universitats i estudiants.
TambĂ© guanya pes la idea d'una mobilitat hĂbrida: combinar l'intercanvi tradicional amb experiències virtuals i col·laboratives en lĂnia. Aquest enfocament inclusiu ampliaria l'accĂ©s als que no es poden desplaçar per motius econòmics, laborals o familiars, sense renunciar al valor afegit de la presencialitat.
Perquè el programa sigui equilibrat i sostenible, caldrĂ una finançament especĂfic destinada a beques, assegurances, suport lingĂĽĂstic i serveis d´acollida. La col·laboraciĂł entre ministeris, agències i universitats —i la coordinaciĂł amb iniciatives UE–CELAC— serĂ clau per activar pilots escalables.
Veus del debat acadèmic a Madrid
Des de la perspectiva dels rectors espanyols, CREU veu en aquesta iniciativa una palanca per modernitzar la internacionalitzaciĂł: reconeixement d'estudis, estĂ ndards de qualitat i mobilitat inclusiva formen el nucli del pla defensat per Eva AlcĂłn.
Entre els exrectors llatinoamericans, Enric Graue va subratllar que "el present ja Ă©s hĂbrid", destacant la importĂ ncia de mantenir la presencialitat i aprofitar la virtualitat per flexibilitzar trajectòries. Aquesta visiĂł encaixa amb un Erasmus IberoamericĂ que combini estades fĂsiques i eines digitals.
D'altra banda, Alexandre Gaviria va qualificar l'homologaciĂł de tĂtols com un assumpte “fonamental” i va admetre la dificultat burocrĂ tica dels processos, per la qual cosa va advocar per articular vies mĂ©s Ă gils per al reconeixement acadèmic dins de l'espai iberoamericĂ .
El president d'UNIR, Rafael Puyol, va defensar el valor de l'ensenyament hĂbrid i va fer una crida a treballar de manera coordinada per consolidar un veritable espai llatinoamericĂ d'educaciĂł superior, objectiu en què un programa de mobilitat estructurat jugaria un paper determinant.
Aixà mateix, l'exministre brasiler Cristovam Buarque va insistir en una universitat oberta i multidisciplinà ria, amb col·laboració amb el sector privat. Aquest enfocament es pot traduir en prà ctiques, projectes aplicats i transferència de coneixement dins del futur programa.
Impacte per a estudiants, professorat i universitats a Espanya
Per als estudiants, l'Erasmus Iberoamericà aportaria experiències formatives reconegudes, desenvolupament de competències interculturals i oportunitats en mercats laborals connectats amb Espanya i la UE. Pel professorat, significaria estades, codireccions i xarxes de recerca enfortides.
- Itineraris flexibles amb convalidació de crèdits.
- Xarxes acadèmiques i cientĂfiques amb socis iberoamericans.
- Major projecciĂł professional i ocupabilitat.
- Impuls a dobles titulacions i projectes conjunts.
A nivell institucional, les universitats espanyoles podrien reforçar aliances estratègiques, captar talent i millorar-ne el posicionament internacional. La col·laboració amb empreses facilitaria prà ctiques i projectes que traslladin la investigació al teixit productiu.
Propers passos per convertir la idea en realitat
Els actors del sistema plantegen activar un grup de treball entre CRUE i associacions iberoamericanes per mapejar titulacions, definir equivalències i acordar procediments comuns. També es proposa dissenyar pilots de mobilitat (presencial i virtual) amb seguiment i avaluació.
Sobre el calendari, l'avenç dependrà de la coordinació institucional i assegurar recursos. Un enfocament per fases —primer à rees prioritzades, després expansió— permetria demostrar resultats i escalar el programa amb garanties.
La iniciativa pren cos en un context propici i amb ampli consens acadèmic: si es consoliden els mecanismes de reconeixement, s'apuntalen els està ndards de qualitat i es garanteix el finançament, l'Erasmus Iberoamericà podria convertir-se en gran via de mobilitat i cooperació entre Espanya i Amèrica Llatina que molts al sector fa anys que reclamen.
