No sé si la comunitat d'opositors de les diferents comunitats autònomes està a l'tant dels conflictes de l'idioma que des de «immemorial» es vénen donant entre terres Catalanes i Valencianes. Això esquitxa en les proves i requisits d'oposicions, i quan no hi ha acords, arriba a mans de sindicats i tribunals.
Segons llegia avui al diari digital ABC, el Tribunal Suprem desestima el recurs de la Generalitat contra el reconeixement de l'català a les oposicions. Aquest tema té gran rellevància perquè afecta directament molts opositors que es troben en el procés de selecció per a diferents llocs a la Comunitat Valenciana. Els conflictes lingüístics han estat una constant al llarg dels anys degut al debat sobre la validesa de les certificacions en català respecte al valencià.
La històrica pugna entre català i valencià
Una persona, que ha estudiat la carrera de Filologia Catalana i es presenta a unes oposicions a la Comunitat Valenciana, segons sentència del Tribunal Suprem, tindrà complert el requisit que demanen les convocatòries de coneixement de la llengua valenciana. Tot i que això no és ben rebut per tots.
Per a moltes persones, el valencià i el català són dos idiomes diferents, amb diferències culturals, socials i lingüístiques que en justifiquen el tractament diferent. No obstant això, altres sectors defensen que el valencià és una variant del català i, per tant, els títols de català haurien de ser vàlids a la Comunitat Valenciana.
Aquesta sentència ha generat un malestar profund en certs sectors de la Generalitat Valenciana, que consideren que no és correcte atorgar valor equivalent a titulacions d'altres territoris quan s'exigeix específicament el coneixement de la llengua valenciana.
Impacte en oposicions i ocupació pública
Aquest conflicte no es limita només a debats polítics o acadèmics. Ha impactat de manera directa a les proves d'oposicions per a molts llocs a l'administració pública. Quan es tracta d'exercir en àrees de predominància valencianoparlant, és obligatori acreditar el coneixement del valencià mitjançant títols oficials.
La situació empitjora quan un opositor, que ha obtingut una certificació en llengua catalana, tracta de convalidar el títol per exercir un lloc a la Comunitat Valenciana. Això ha portat en múltiples ocasions a la confrontació davant tribunals, com va passar al cas de les oposicions de la Generalitat Valenciana, on es va acceptar l'equivalència dels títols de català.
La visió de la Plataforma per la Llengua en els processos selectius
Un aspecte important que cal destacar és el treball d'organitzacions com la Plataforma per la Llengua, que també ha influït en el desenvolupament daquest conflicte. Aquesta organització, que lluita pel reconeixement dels drets dels catalanoparlants, ha vist en situacions com les d'Aspe (Alacant) un greuge comparatiu. En alguns municipis on predomina el castellà, l'administració pública no contempla la possibilitat de fer exàmens en valencià, cosa que ha portat a denúncies per discriminació lingüística.
En un dels casos més sonats, una opositora va denunciar l'Ajuntament d'Aspe quan se li va impedir fer la prova en valencià, malgrat que la llei empara aquesta possibilitat. Aquest tipus de conflictes no són aïllats, i es repeteixen a diverses localitats, no només a la Comunitat Valenciana, sinó també a regions veïnes on el català/valencià té cooficialitat.
Nivells de valencià en oposicions: exigències i excepcions
La normativa a la Comunitat Valenciana ha incrementat els requisits per acreditar el coneixement de l'idioma. A partir del 2025, serà obligatori acreditar un nivell C1 de valencià per accedir a llocs d'alt funcionari a l'administració pública, com ho són les places del grup A1 i A2. Actualment, cal un nivell inferior, B2, però aquest deixarà de ser vàlid a partir d'aquesta data.
Això no obstant, s'han establert algunes excepcions a la regla. El sector sanitari, per exemple, no està subjecte a les mateixes exigències que altres sectors. Fins ara, s'ha decidit que els metges i altres professionals del sector sanitari considerin el valencià com un mèrit i no com un requisit obligatori a les oposicions. Això ha estat motiu de debat entre les diferents forces polítiques, ja que algunes consideren que s'hauria d'exigir el mateix nivell de coneixement del valencià a tots els sectors de l'administració pública.
La controvèrsia a les oposicions dels cossos de bombers
Un altre cas que il·lustra bé aquest conflicte és el de les oposicions al cos de bombers a la Comunitat Valenciana. Durant una promoció interna recent, la Generalitat únicament va oferir l'examen en castellà, fet que va causar un gran malestar entre els aspirants que desitjaven fer l'examen en valencià. La Plataforma per la Llengua va tornar a intervenir, denunciant la situació davant de l'Oficina de Drets Lingüístics, que lluita per garantir que els drets lingüístics dels ciutadans siguin respectats en tots els àmbits de la societat.
Aquest cas, juntament amb altres de similars al Consorci Provincial d'Alacant, ha propiciat noves discussions sobre la igualtat d'oportunitats per als opositors que desitgen fer els exàmens en valencià. Els errors en la traducció automàtica de les proves, i la manca de disponibilitat de versions en valencià en alguns exàmens oficials, han generat un sentiment de discriminació entre els valencianoparlants.
Reaccions polítiques i socials
A nivell polític, aquest conflicte no ha passat desapercebut. Entitats com el Sindicat de Treballadors i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) han expressat la seva preocupació davant del que consideren un «atac a l'ús del valencià a l'ensenyament». Segons la seua opinió, la proposta de llei impulsada per algunes forces polítiques intenta arraconar l'ús del valencià en l'educació, cosa que podria tenir greus conseqüències per a la normalització en la vida pública i en l'àmbit laboral.
Altres organitzacions, com la Associació Gonzalo Anaya, han denunciat que aquest tipus de mesures limiten la llibertat d'elecció de llengua per als pares i mares d'alumnes, reduint dràsticament l'oferta d'educació en valencià, cosa que indirectament podria debilitar la seua presència a les generacions futures.
Tot i això, no tots els sectors opinen de la mateixa manera. Alguns polítics han expressat el seu suport a certa flexibilitat en aquests requisits, permetent als opositors i ciutadans triar l'idioma amb què se sentin més còmodes.
Aquest debat no sembla que s'hagi d'apagar a curt termini. Els tribunals continuaran exercint un paper decisiu en la resolució d'alguns d'aquests conflictes, com ja ha passat diverses vegades. Mentrestant, el conflicte lingüístic continua sent una realitat tant a les oposicions com en altres àmbits de la societat.
El tema del valencià i el català en oposicions només és una part d'un debat més ampli sobre l'estatus de les llengües cooficials a Espanya. Aquest conflicte il·lustra les tensions que poden sorgir quan diferents territoris intenten equilibrar les identitats lingüístiques i culturals amb les demandes d'un Estat més ampli. En definitiva, les implicacions d'aquests conflictes són significatives, no només per als opositors, sinó també per al públic en general, que observa com el dret a triar una llengua per comunicar-se a l'àmbit públic segueix en disputa.
El conflicte és únicament polític. Va sorgir quan el catalanisme enllumenat per Prat de la Riba i la Mancomunitat Catalana de principi de segle XX van decidir normativitzar els dialectes que es parlaven a les comarques catalanes i fer aquestes normes les úniques per a les llengües parlades en el Regne de València i les Illes Balears. Aquí us deixo una frases «cèlebres» de Prat de la Riba recollides en Viquipèdia:
«Si el nacionalisme de Catalunya aconsegueix despertar amb el seu exemple a les forces adormides de tots els pobles espanyols, el nacionalisme català haurà aconseguit la seva primera acció imperialista."
La nacionalitat catalana.
«La terra catalana és la pàtria catalana; totes les generacions l'han constituït. De manera que cada nació ha de tenir un Estat, però Catalunya té a més una missió imperialista el marc són els pobles ibèrics des de Lisboa fins al Roine ».
La nacionalitat catalana.
«Els catalans no són una« raça antropològica », sinó una« raça històrica ».»
«La« castellanització »de Catalunya només és« una crosta sobreposada, una crosta que es quartera i salta, deixant sortir intacta, immaculada, la pedra indestructible de la raça »».
«Pregunta. Qui és aquest element enemic de Catalunya i que desnaturalitza el seu caràcter? Resposta. Espanya. »
Compendi de doctrina catalanista, pàg. 509.
«Els pobles bàrbars han de ser sotmesos de grat o per força. Les potències cultes tenen el deure d'expansionar sobre les poblacions endarrerides. "
La nacionalitat catalana
«Són grans, totals, irreductibles les diferències que separen Castella i Catalunya, Catalunya i Galícia, Andalusia i Bascònia."
La nacionalitat catalana.
Els catalanistes a l'voler crear el seu català sabien que no tenien escriptors clàssics en la seva llengua i van tirar mà dels clàssics de la llengua valenciana i la seua segle d'or, aquí va començar el problema i no acabarà fins que les aigües tornin al seu curs, és a dir el valencià és valencià i el català amb el seu pa s'ho mengin.