La personificació és una figura literària o retòrica força important que es fa servir de manera habitual en el llenguatge escrit de tipus literari. Aquesta figura literària es val de paraules per dotar-les de gran força i expressivitat. El que es persegueix és sorprendre o emocionar el lector. La personificació es coneix de manera popular com a prosopopeia i com el seu mateix nom indica, dota de qualitats humanes animals o éssers inanimats.
Al següent article et parlem més detalladament de la figura literària de la personificació i et mostrem alguns exemples perquè et quedi ben clar.
La personificació com a figura literària
Com ja indiquem abans, la personificació és coneguda també amb el nom de prosopopeia i consisteix a atribuir a un animal, objecte o ser inanimat propietats humanes, com és el cas de la parla o dels sentiments. És una figura literària força utilitzada que té l'objectiu de fer més gran i potenciar al màxim el discurs en qüestió.
La personificació sol utilitzar-se de manera habitual a la poesia i dotar elements inanimats o abstractes com l'amor i la mort de certs aspectes humans. La personificació també és força utilitzada en la literatura infantil, sobretot a les faules o als contes. En aquests els animals o éssers inanimats actuen i es comporten com a éssers humans. Un exemple d'això seria el conte de La Caputxeta Vermella o Els Tres Porquets.
Exemples de personificació
Com ja t'hem comentat més amunt, la figura de la personificació és força usada en la literatura. Tot seguit et mostrem alguns exemples que t'ajudin a entendre molt millor aquesta figura:
- L'amor va colpejar la porta quan menys ho esperava i li va canviar la vida gairebé del tot.
- La boira la va abraçar tot just va entrar al mar. Al cap de pocs minuts, la mort ja se l'havia emportat.
- El castell encantat va aixecar els seus fonaments i es va posar a caminar.
- Amb la mirada, el seu gos li retreia que ho havia deixat tot el cap de setmana.
- La mort la venia assetjant, però astutament aconseguia escapar-se d'ella, fins que finalment la va trobar.
- El sol es va encarregar de protegir-la donant calor amb els seus raigs fins que va arribar a un refugi.
- La guineu es va voler burlar de la llebre, però ella va ser més intel·ligent.
- Els cadells es van posar tristos quan el jove se'n va endur un a casa seva.
- La nació sagna per les ferides que provoca la guerra.
- La naturalesa és sàvia; si no seria impossible que hi hagi tanta bellesa i perfecció.
- L'estel protector el va seguir durant tota la caminada, que va durar hores.
- Els gatets es van alegrar quan el seu amo els va portar el plat amb llet. Ràpidament, li van fer afectes com a gest dagraïment.
- L'elefant va decidir sortir a la recerca d'aventures.
- El gos és la mascota més fidel de totes. Els gats són molt més traïdors. El llop ferotge va enganyar la nena i va arribar primer a casa de la seva àvia.
- La muntanya imperant exigia el respecte de tots els que hi passaven.
- Els micos entremaliats li van robar la cartera mentre es treia una foto.
- L'arbre més vell i savi del bosc va prendre la paraula i va fer un discurs que cap dels presents oblidaria.
- El vent enutjat va arrasar amb totes les barraques que havien aixecat al lloc.
- El sol despertava poc a poc entre les muntanyes que el protegien.
- L'Oratge és tirà.
- El cotxe cridava cada cop que la seva propietària el feia servir. Clarament, no li agradava la seva manera de conduir.
- L'ocellet li va cantar una serenata quan ella va treure el cap per la finestra de la seva cambra.
- La seva solitud el perseguia a tot arreu, havia esdevingut la seva companya fidel.
- Quan va desembarcar en aquella furiosa ciutat, es va adonar que realment estranyava la seva llar.
- El niu protegia els ocellets de la furiosa tempesta, que arrasava amb tot el que hi havia al seu voltant.
- El cel va començar a plorar el seu lament trist i gris.
- La cigonya va prendre la guitarra i va començar a cantar davant de les altres aus.
- La Lluna em somreia des de dalt del cel.
- el rellotge ens crida l'hora.
- Les notícies corren ràpid.
- la sort ens somriu.
- El temps vola quan et diverteixes.
- La fortuna va trucar a la meva porta.
- Els arbres ballaven amb el vent.
- La neu cau, silenciosa i lleugera.
- el sol s'amaga darrere d'un núvol blanc.
- Les llàgrimes acariciaven les galtes de la noia.
- el vent xiuxiuejava suaument a la nit.
En definitiva, la personificació o prosopopeia és una figura literària que es fa servir de manera habitual en el llenguatge escrit. Té per tal de potenciar o embellir el text en qüestió i per sorprendre el lector de l'obra. Per això dota de propietats humanes animals, objecte o éssers inanimats.