Després d'un llarg període de negociacions i reclamacions per part del col·lectiu mèdic, la Conselleria de Sanidade ha decidit moure fitxa per alleujar la pressió als centres de salut gallecs. El conseller Antonio Gómez Caamaño ha confirmat recentment que el Servizo Gallec de Saúde (Sergas) aplicarà un topall màxim de 30 consultes diàries per als facultatius de família, una mesura que busca posar fi a les jornades maratonianes en què s'arribaven a atendre fins a mig centenar de persones.
La intenció de la Xunta és que aquest canvi no es quedi en una simple promesa sobre el paper, sinó que suposi un gir de 180 graus en la manera de treballar al primer nivell assistencial. Tot i que la mesura ja està perfilada, s'ha optat per esperar que passi la temporada de vacances, ja que el període estival no és el moment ideal per introduir grans modificacions estructurals a causa de la rotació de personal i els descansos reglamentaris de la plantilla.
Una agenda dissenyada per millorar latenció
El nucli d'aquesta reforma resideix en l'organització del temps, cosa que feia anys que els professionals demanaven a crits. Amb el nou sistema, els metges de família no només veuran reduït el volum total de pacients, sinó que tindran garantits deu minuts per cada cita programada. Això suposa que els pediatres, per la seva banda, tindran un límit encara més ajustat de 25 consultes diàries, permetent un seguiment molt més detallat dels més petits, que de vegades requereixen una atenció una mica més pausada.
Però la cosa no es queda aquí, perquè dins de la jornada laboral ordinària es blindaran un total de 90 minuts d'autogestió. Aquest bloc de temps és fonamental, ja que permetrà als metges realitzar tasques que abans es feien a contrarellotge, com ara el control de pacients crònics, petites intervencions quirúrgiques o fins i tot atendre aquests casos urgents que arriben sense previ avís al taulell i que no poden esperar que hi hagi un forat lliure.
Cap a un model multinivell més eficient
Gómez Caamaño ha insistit que no estem davant d'un pegat puntual, sinó davant d'una reforma de caràcter multinivell que afectarà tant els despatxos de la Conselleria com la gerència de cada àrea sanitària. La idea és que la gestió de l'anomenada «sobredemanda» sigui molt més lògica i no recaigui sempre sobre les espatlles, evitant així l'efecte bola de neu que acaba saturant les sales d'espera de Galícia.
Perquè aquest engranatge funcioni sense grinyolar, es pretén donar molt més protagonisme a altres perfils que formen part dels centres de salut. No tot ha de passar pel metge; professionals com infermers, fisioterapeutes, farmacèutics o administratius veuran reforçades les seves funcions perquè el repartiment de tasques sigui més equilibrat. És, en definitiva, un intent que cada professional se centri en allò que millor sap fer, optimitzant els recursos humans que, com bé sabem, no sobren en el sistema públic.
D'altra banda, l'administració ha deixat la porta oberta perquè aquells facultatius que vulguin, de manera totalment voluntària, puguin atendre més pacients fora de la seva jornada habitual. Aquesta opció serà remunerada de forma addicional mitjançant tres trams retributius, cosa que servirà de vàlvula d'escapament per reduir les llistes d'espera sense que això suposi obligar ningú a treballar per sobre de les possibilitats durant el torn ordinari.
La transformació de l'Atenció Primària a Galícia sembla encaminada a tornar la qualitat tant als que vesteixen la bata com als que esperen l'altra banda de la taula. Amb la mirada posada a la tardor que ve, el compromís és que el metge sigui realment el propietari de la seva pròpia citació, gestionant el seu temps de manera que l'eficiència no estigui renyida amb un tracte humà i proper. Es tracta d'una aposta ambiciosa que cerca corregir la sobresaturació actual i establir un mecanisme regulatori que garanteixi la sostenibilitat dels centres de salut a llarg termini.