Conviure amb la síndrome de l'impostor, quan la inseguretat impacta en primera persona, genera un desgast profund a nivell intern. I és que, més enllà de les capacitats, els talents i el potencial que perceben els altres, la persona que experimenta la síndrome de l'impostor té la sensació habitual de no assolir un veritable nivell d'excel·lència en les tasques i funcions. La síndrome de l'impostor: quan els teus èxits semblen irreals.
En definitiva, la situació queda descrita a través del títol de larticle. I és que, il síndrome de l'impostor pot fer que els teus èxits et semblin irreals. Així passa quan no els sents com realment propis, sinó que consideres que han estat qüestió de sort o qualsevol altra circumstància que no té a veure amb la teva veritable preparació.
Com impacta la síndrome de l'impostor a nivell personal?
La síndrome de l'impostor, en conseqüència, fa referència a aquesta sensació tan incòmoda que té qui creu que no està a l'alçada en una entrevista de feina, en el lloc de treball, en una presentació en públic, en un projecte… En definitiva, li costa gaudir del seu procés d'aprenentatge, dels èxits que arriba al llarg del camí i sent que altres persones estan molt més qualificades. Davant la síndrome de l'impostor, pots arribar a sentir que els teus èxits semblen irreals, però la veritat és que són molt reals. És a dir, són el resultat de l'esforç, la constància, la perseverança i la motivació. Celebra els petits objectius que ja has conquerit i les metes que es van complint al teu present.
No mesuriu el valor dels resultats assolits des de la perfecció o la comparació amb altres escenaris més favorables. En definitiva, cultiva la teva autoestima perquè el teu benestar interior no depengui de l'aprovació dels altres o del nivell de productivitat. Sens dubte, és molt possible que tinguis la certesa que actualment hi ha moltes persones que destaquen pel seu talent i habilitats. Però no oblidis allò realment essencial en relació amb la qüestió: cada professional és irrepetible i experimenta un camí que és valuós en si mateix. La síndrome de l'impostor alimenta el dubte, la inseguretat i la incertesa. Debilita l'autoestima personal i potencia el desgast interior perquè l'afectat ha de fer un nivell d'esforç més gran per afrontar tasques concretes.
La síndrome de l'impostor, quan els teus èxits semblen irreals: com afrontar-ho
Què cal fer per afrontar la síndrome de l'impostor? Hi ha diferents recursos pràctics que potencien l'ajuda i la cura emocional. Per exemple, hi ha cursos i tallers especialitzats que aprofundeixen en la qüestió. Els participants descobreixen recursos i eines per avançar mitjançant un procés vivencial.
Davant la síndrome de l'impostor, també és habitual que la persona passi molt de temps immersa en els seus pensaments i sentiments. És a dir, embolicada amb interpretacions i diàlegs interns. Doncs bé, és recomanable fer una pausa per connectar de manera més plena amb el present. L'autoestima professional no depèn d'un proper èxit que encara ha d'arribar. Valora els aspectes positius de la teva situació actual, encara que no sigui perfecta (no hi ha la perfecció absoluta en aquest àmbit).
Quan la síndrome de l'impostor produeix un bloqueig recurrent, o arriba a desbordar emocionalment el professional, és essencial demanar ajuda. Hi ha psicòlegs especialitzats que tenen experiència en aquest àmbit. La manera d'influir en una situació es manifesta per mitjà d'un pas fonamental: demanar ajut especialitzat. De vegades passa que l'afectat tendeix a posposar decisions amb la confiança que alguna cosa canviï en el futur. Però el canvi més rellevant és el que està liderat per un mateix per mitjà de la introspecció, la humilitat i la intel·ligència emocional. La síndrome de l'impostor: quan els teus èxits semblen irreals, però són molt reals.