Avui abordarem un tema delicat i comú entre estudiants i opositors: els préstecs d'apunts. Si bé en les etapes educatives anteriors com l'escola, l'institut o la universitat, demanar o prestar apunts a un company és una pràctica habitual, quan es tracta d'oposicions, la situació canvia dràsticament.
Sabem que entre companys sempre ha existit aquesta confiança per intercanviar material: “Deixa'm aquell tema que vas resumir!”, “Passa'm el que vas escriure a classe quan no vaig ser!”, O fins i tot “Que rulli aquest treball per copiar-m'ho!”. Però quan parlem d'oposicions, on tots competim per una plaça, la percepció daquest intercanvi canvia dràsticament. Les oposicions no són només una fase més de la vida acadèmica; és, en molts casos, una carrera de fons cap a un lloc de treball vitalici que assegura estabilitat i un futur assegurat.
Per això, la pregunta que molts es fan és: he de continuar prestant els meus apunts?
El canvi de mentalitat: de companys a competidors
Quan entres al món de les oposicions, el panorama canvia. Ja no existeix el concepte de «companyerisme» tal com el coneixíem durant el col·legi o la universitat, ja que ara cada company és també el teu rival més gran. Moltes vegades, ens enfrontem a situacions on només hi ha una plaça en joc o molt poques. Davant aquesta competència ferotge, és fonamental recordar que l'esforç i el treball individual són les claus per obtenir aquest lloc.
Naturalment, la situació pot generar incomoditat quan un company et demana els teus resums o apunts. Després de tot, has dedicat hores d'esforç a preparar aquest material, i compartir-lo pot significar ajudar algú que et podria treure l'única plaça disponible.
La realitat és que no és el mateix competir en una aula amb qualificacions, on unes poques dècimes més o menys no marcaran una gran diferència, que enfrontar-se a un examen d'oposició on la diferència entre aprovar o suspendre i obtenir una plaça pot ser qüestió d'un sol punt. Així, compartir els teus apunts podria costar-te literalment el teu futur. L'esforç invertit a crear apunts de qualitat no és només un recurs per a tu mateix, sinó que també és un avantatge competitiu.
Però aquest dilema moral no és fàcil de resoldre, especialment si el que demana els teus apunts és un amic proper. Què fer en aquests casos?
He de compartir els meus apunts? El dilema moral
Davant la proximitat d'un examen, pot ser que un amic o company s'acosti amb la frase típica: "Em falta temps per llegir del llibre, em pots passar els teus resums?". Això ens col·loca sempre en una posició compromesa, especialment quan la persona que ho demana és algú proper a qui no volem negar ajut. Però des del punt ètic i estratègic, ens hem de preguntar: és just per a nosaltres mateixos? És correcte haver-se esforçat durant mesos o fins i tot anys, per després repartir aquest coneixement amb els qui no van invertir el mateix temps o energia?
Un argument lògic que ens podem plantejar és que compartir aquest material et pot treure l'avantatge competitiu. No només es tracta d'aprovar, sinó d'aprovar millor que la resta de competidors. La realitat és que com millor sigui el teu material, com més qualitat tinguin els teus resums o apunts, més recurs tens a favor teu davant la competència. En compartir aquest material, reduïxes aquest avantatge.
Per respondre la pregunta, podem basar-nos en la moral que qui més treballi, s'hauria d'emportar el premi just. Però, què passa quan aquesta col·laboració és entre amics propers o familiars que també estan lluitant per la mateixa plaça? Aquí és on entra en joc el sentit de l'equilibri i els pactes de reciprocitat, cosa que pot ser diferent segons cada situació.
La importància dels pactes entre amics a les oposicions
En certes ocasions, compartir apunts pot ser part d'un acord o pacte entre amics. Aquest tipus de compromisos solen donar-se en grups d'estudi formats per opositors que, tot i competir per les mateixes places, decideixen col·laborar-hi. Sota un pacte de reciprocitat, lintercanvi dapunts i resums pot ser equilibrat i beneficiós per a totes les parts.
Tot i això, és vital ser molt clar i honest des del principi. Si decideixes compartir apunts amb un amic, assegura't que tots dos compleixen les mateixes expectatives, perquè si un dels dos no compleix amb la seva part del tracte, aquesta col·laboració ràpidament es pot convertir en un desavantatge per al qual es va quedar sense rebre res a canvi.
Una possibilitat és delimitar l‟abast d‟aquesta col·laboració. Per exemple, es podrien compartir resums de temes que cap dels dos hagi estudiat encarao col·laborar en la creació de fitxes d'estudi especialitzades. D'aquesta manera, tots dos guanyen i perden de la mateixa manera. A més, aquesta col·laboració pot contribuir a crear un sentit d'equip que, encara que sigui temporal, pot fer el procés d'estudi menys solitari i més suportable.
En qualsevol cas, sempre és recomanable que qualsevol col·laboració que es faci estigui fonamentada en un acord verbal clar i basat en la confiança mútua.
Alternatives a demanar apunts: recursos externs
Si us trobeu en la situació que necessiteu apunts poc abans de l'examen, en lloc d'acudir a un amic per aconseguir-los, és recomanable explorar altres alternatives accessibles sense comprometre relacions personals. Actualment, existeixen innombrables fòrums i plataformes on es venen apunts, resums, temaris docents o fins i tot programacions senceres llestes per ser adquirides, especialment a l'àmbit de les oposicions.
A internet podem trobar fàcilment plataformes que ofereixen tota mena de temaris i materials educatius. Tot i que alguns d'aquests recursos tenen un cost, la inversió pot evitar tensions innecessàries entre amics o companys i, a més, assegures que no s'hi està abusant de l'amistat.
Per tant, en lloc de dependre de la bona disposició dun amic per aconseguir els apunts, és més ètic i professional invertir en material especialitzat disponible en diversos llocs. Al final estàs invertint en tu mateix i en el teu èxit.
El paràsit opositor: un perfil a evitar
Malauradament, al món de les oposicions, sovint podem trobar el que alguns anomenen el “paràsit opositor”. Aquest perfil es defineix per ser aquell que constantment demana i pren material, resums o informació dels altres, sense aportar res a canvi. Solen aparèixer poc abans dels exàmens, demanant ajuda o suport d'última hora i, tot i això, són els primers a evadir qualsevol sol·licitud de col·laboració per part dels seus companys.
En aquests casos, és important aprendre a identificar quan ets víctima d'un comportament abusiu i quan l'ajuda mútua té un equilibri just. En cas contrari, pots trobar-te en una situació on tu esforç és explotat per algú que no té la mateixa ètica de feina.
De vegades és difícil dir que no, especialment quan parlem d'amics o companys d'estudi propers, però és essencial tenir clar que el teu esforç i el teu temps tenen un valor incalculable.
Això significa competir en oposicions
Competir en oposicions no és només una prova de coneixements, sinó també una prova de resistència emocional i mental. La pressió augmenta a mesura que s'acosta la data de l'examen i, a més d'haver de bregar amb el contingut que cal estudiar, entren en joc les relacions socials que has construït durant el procés de preparació.
Si bé és impossible aïllar-se completament, ja que les amistats i els companys són importants per mantenir la moral alta i compartir experiències, és fonamental comprendre que, en darrera instància, cadascú ha de complir amb la seva part del treball. No es tracta només d?enfrontar-se a un examen, sinó d?una competència directa on el més preparat és, per dret i per esforç, qui ha d?obtenir la plaça.
És per això que, encara que durant la preparació es forgen amistats i relacions de companyonia, és crucial establir límits clars sobre fins on pot arribar aquesta col·laboració sense comprometre els teus propis interessos i èxits. No oblidem que, al final del dia, en unes oposicions el èxit és individual i cadascú ha de ser responsable de les seues decisions i esforços.
Tot i que les oposicions ens porten a situacions difícils pel que fa a l'amistat i la competència, hi ha una cosa que sempre podem tenir clara: el valor de l'esforç individual i la importància d'establir límits clars amb els nostres companys, per garantir que cadascú reculli els fruits de la seva feina.
Així que, si mai et trobes en la difícil posició de decidir si compartir o no els teus apunts, recorda sempre que el teu èxit depèn de tu. I si decideixes ajudar, assegura't que sigui dins d'un marc de reciprocitat y justícia.
Entraríem en el que els psicòlegs anomenen l'assertivitat, el fer-se respectar, saber dir que no. Seria fer respectar els drets de cada un sense arribar a el punt de vista agressiu, però sense seguir sent passiu i deixar que tothom passi per sobre d'un.
Fins i tot al col·legi / institut / universitat on la competència no és tan clara (d'alguna manera jo diria que sempre està implícita, ja que els professors sempre tenen en compte la mitjana de classe a l'hora de decidir si un 5 pelat esdevé aprovat o suspens), hauria de diferenciar-se entre amic, col·lega o company. I, lògicament, el que no es curra el seu treball i t'arriba el dia abans amb les presses, per molt amic que sigui, no es mereix emportar-se tot el fruit del teu treball.
Interessant tema 🙂 em va encantar llegir-te
La veritat és que de vegades resulta difícil tenir aquesta mà esquerra, oi? Però ens hem de fer valer i que el espavilat no abusi de la nostra feina. Gràcies com sempre per les teves aportacions. Una abraçada!
Uf, i tant que resulta difícil ... però cal intentar-ho. Això de les oposicions és com un entrenament a la vida diària, segur que allà també ens trobarem situacions similars 🙂
Gràcies a tu
SI NO MA
K Kono KOMO K ELS VAN A EDUKAR NO MA
AIXÒ ÉS ORRIBLE
En qüestió d'apunts d'oposicions, considero que estic competint amb una altra persona per aconseguir una plaça que em donarà de menjar. Si jo em curro uns bons apunts veient informació pel meu compte, constrastando informació per separar la qual no és fiable, completant amb esquemes, intentant raonar, etc. i m'arriba el típic llest de torn que em demana les meves resums i esquemes perquè no li ha donat la gana de donar treball al seu sesera per fer el mateix, ho sento, però no. No estem a l'escola, on el compi faltava a classe perquè estava malalt, perquè va fer pellas, etc. Ja tenim una edat per deixar de aprofitar-nos dels altres. I el pitjor és que et vénen amb el: avui per mi, i demà per tu. I es converteix en realitat en un: avui per mi i demà per mi, i el mes que ve per mi, perquè total no et conec de res i tant me fa aprofitar, i si tu no tens alguna cosa, jo no et dono res perquè no tinc res, ja que pas de fer-me meus apunts.