En plena era d'ús de tecnologia avançada, on es pot comprar des d'un telèfon mòbil, s'hi condueix un cotxe elèctric o s'envien correus electrònics en segons a l'altra banda del planeta, encara persisteix una realitat que contrasta amb aquest progrés: milions de persones al món no saben llegir ni escriure. Tot i que l'analfabetisme ha estat reduït a moltes regions, encara afecta comunitats desafavorides i deixa seqüeles econòmiques, socials i personals en els que el pateixen.
El repte de l'analfabetisme: Una problemàtica global
Espanya no escapa aquesta realitat. Actualment, el país compta amb més de 800.000 persones que enfronten barreres per llegir i escriure, veient-se limitades en l'accés a informació rellevant o en les oportunitats per desenvolupar-se plenament tant a nivell laboral com personal. Aquest problema, però, té una cara marcada: set de cada deu persones analfabetes són dones, la majoria majors de 60 anys. Aquestes estadístiques reflecteixen històries de desigualtat a l'accés a l'educació, on les dones van ser relegades en rols de treball domèstic o manual, i queden al marge d'oportunitats formatives.
A nivell mundial, el panorama no és menys descoratjador. Segons les Nacions Unides, més de 65 milions de menors no estan escolaritzats, perpetuant un cicle intergeneracional de pobresa i exclusió. A països en desenvolupament, la manca d'alfabetització no es limita a la població adulta; nens i adolescents també pateixen les conseqüències de la manca de recursos educatius i polítiques inclusives.
Qui és el més afectat per l'analfabetisme?
El perfil predominant entre les persones analfabetes inclou una forta representació femenina, especialment en població de més de 60 anys. En la seva joventut, moltes d'aquestes dones van viure en contextos rurals o de recursos escassos on la prioritat era contribuir econòmicament a la llar, deixant l'educació com un luxe inaccessible. Però aquesta manca d'escolarització no només afecta les dones; també s'ha identificat un augment en les persones adultes joves que, a causa de trajectòries laborals primerenques o deserció escolar, no tenen competències bàsiques.
Raúl, un alumne del centre públic d'Educació de Persones Adultes (CEPA) Bernal Díaz del Castillo a Medina del Campo, exemplifica aquesta situació. Als 46 anys, va decidir enfrontar-se a la vergonya de no saber llegir ni escriure per aconseguir un objectiu: treure's el carnet de conduir, una fita que considera un pas fonamental per millorar la seva vida. Aquest exemple posa de manifest com accedir a classes d'alfabetització pot transformar vides.
Impacte de l'analfabetisme a la qualitat de vida
L'analfabetisme limita no només les oportunitats laborals, sinó també la capacitat d'accedir a serveis bàsics, interactuar amb l'entorn digital o fins i tot comprendre les instruccions de medicaments essencials. En un món cada cop més interconnectat, la manca d'habilitats de lectura i escriptura no només perpetua l'exclusió social, sinó que també incrementa la vulnerabilitat econòmica i sanitària de les persones analfabetes.
Per a les dones grans que no van poder accedir a una educació formal, quedar-se vídues o separar-se representa un repte addicional. Afirmen sentir-se «invisibles» en una societat moderna que avança ràpidament. Per això, moltes recorren a centres d'educació per a adults, universitats populars o programes d'ONG per aprendre a llegir i escriure, no només per autonomia, sinó també com una manera d'apoderar-se i gaudir del seu entorn.
Classes d'alfabetització per a adults: Una eina essencial per a la inclusió
Les classes d'alfabetització per a adults sorgeixen com una resposta clau per abordar aquesta problemàtica. A Espanya, aquestes iniciatives són accessibles a través de diverses institucions i programes, des de centres educatius especialitzats fins a associacions comunitàries.
A ciutats com Madrid, associacions com «La Frontera Social» duen a terme cursos dissenyats específicament per a adults que volen aprendre habilitats bàsiques com a lectura, escriptura i càlcul. Però, més enllà d'ensenyar coneixements tècnics, aquests programes proporcionen un espai segur on els alumnes guanyen confiança i coneixen altres persones amb històries similars, creant un fort sentit de comunitat.
L'alfabetització digital, un nou desafiament
En el context actual, l´analfabetisme no es limita a la incapacitat de llegir i escriure. També inclou la manca de habilitats per interactuar amb tecnologia, el que s'anomena analfabetisme digital. Aquest problema impedeix a les persones navegar a internet, enviar correus electrònics o fer tràmits en línia, cosa que les deixa fora del món digital.
Per abordar aquesta dimensió, molts programes d'alfabetització incorporen competències digitals als seus currículums, ensenyant als adults grans com utilitzar telèfons mòbils, fer videotrucades, manejar xarxes socials o fer operacions bancàries per internet. Aquests passos no només redueixen la bretxa digital, sinó que també capaciten les persones per desenvolupar-se millor en la vida quotidiana.
A més, iniciatives com les de la UNED de Tudela ofereixen cursos dissenyats específicament per a persones més grans de 60 anys, integrant eines TIC per garantir un envelliment actiu i saludable. Els programes inclouen des del maneig de correus electrònics fins a l'ús d'aplicacions mòbils, tots adaptats a les necessitats particulars d'aquest grup etari.
El rol del voluntariat a l'alfabetització
El voluntariat exerceix un paper fonamental en la lluita contra l'analfabetisme. Associacions i ONG a nivell nacional i internacional compten amb persones compromeses que dediquen hores del seu temps a ensenyar habilitats bàsiques als que més ho necessiten. A canvi, els voluntaris també desenvolupen habilitats com empatia, paciència i treball en equip.
A Madrid, per exemple, els programes liderats per La Frontera Social no només busquen ensenyar competències bàsiques, sinó també crear un ambient inclusiu. Els voluntaris reben formació inicial i treballen de manera estreta amb els alumnes, ajustant les lliçons a les necessitats i ritmes individuals.
Aquestes iniciatives, juntament amb altres de similars a la resta del món, demostren que l'alfabetització no només transforma la vida dels qui la reben, sinó també dels qui l'ensenyen.
Combatre l'analfabetisme, tant tradicional com digital, no és una tasca senzilla, però cada esforç compta. Els testimonis de persones com Maria Jesús, Manuela i Raúl són exemples de com una segona oportunitat educativa pot canviar vides obrint noves portes a la independència, l'autoestima i el desenvolupament personal.