La comunicació institucional dins l'àmbit religiós a Espanya ha fet un salt qualitatiu aquest any, demostrant que la transparència i la rendició de comptes han deixat de ser meres opcions per esdevenir pilars fonamentals. En un acte celebrat recentment a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola a Madrid, s'ha posat de manifest que l'esforç per obrir les portes digitals de les diòcesis està donant fruits, permetent que els ciutadans accedeixin a una informació molt més clara i estructurada sobre la gestió dels recursos i l'activitat pastoral.
Durant la cerimònia, que va tenir lloc a mitjans de juny, es van repartir un total de 25 segells de qualitat diferents entitats que han sabut posar-se les piles per complir els criteris d'avaluació exigents. Aquest reconeixement no és un simple diploma decoratiu, sinó el resultat d'una auditoria externa que analitza amb lupa com es mostra l'Església davant de la societat actual, buscant sempre aquest llenguatge proper i accessible que eviti l'antany fosc.
Una avaluació rigorosa basada en indicadors universitaris
Darrere d'aquests guardons hi ha el Grup de Recerca ComSET de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha desenvolupat una metodologia específica per mesurar la qualitat de la informació pública a les webs eclesials. Per a aquesta edició s'han utilitzat 33 indicadors diferents, que van des de la facilitat per trobar pressupostos fins a l'actualització de les notícies diocesanes, cosa que obliga els departaments de comunicació a mantenir un nivell d'exigència constant per no quedar-se enrere.
El director de la investigació, Armand Balsebre, ha assenyalat que l‟evolució és més que evident si comparem aquestes dades amb les de l‟any passat. De les 20 institucions premiades anteriorment s'ha passat a les 25 actuals, fet que suposa un increment molt rellevant en el percentatge aprovats amb nota alta. Segons els experts, aquest tipus d'avaluacions externes són la millor eina per trencar amb l'opacitat i generar confiança real entre la ciutadania i les institucions de calat històric.
Des de la mateixa Conferència Episcopal, el seu president Luis J. Argüello ha recolzat fermament aquesta aposta per la transparència, entenent que gestionar els béns del poble de Déu requereix una coherència absoluta amb el missatge de l´Evangeli. No es tracta només de complir la llei, sinó de demostrar amb fets que no hi ha res a amagar i que cada euro i cada minut dedicat al servei dels altres té un reflex públic i verificable.
Diòcesi amb nota màxima i evolució positiva
Al rànquing d'aquest any, un grup de tretze diòcesis ha aconseguit la proesa d'assolir el cent per cent dels indicadors positius. Entre aquestes institucions que han fregat la perfecció hi ha les arxidiòcesis de Burgos, Tarragona i Toledo, a més de diòcesis com Santander, Bilbao, Cartagena o Huelva, entre d'altres. Aquest ple absolut demostra que, amb voluntat i un bon equip tècnic al darrere, és possible oferir portals de transparència que no han d'envejar res a les administracions públiques més capdavanteres.
Altres entitats també han mostrat una millora notable, com és el cas de l'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz, que ha pujat fins a un 91% de puntuació, o la de Coria-Cáceres, que s'ha plantat en un excel·lent 97% de compliment informatiu. Fins i tot llocs amb menys recursos tècnics, com la diòcesi d'Àvila, han aconseguit superar la barrera del 90% i han demostrat que la transparència és més una qüestió d'actitud institucional que de pressupost, encara que la feina dels departaments d'informàtica i comunicació sigui clau per donar la talla.
Durant l'acte, veus autoritzades com la de Lorena Jorna, responsable de transparència a Coria-Cáceres, van destacar que aquest procés d'innovació cerca humanitzar la comunicació eclesiàstica. La idea és que qualsevol persona, sigui creient o no, pugui entendre d'una ullada què fa l'Església pel seu entorn, utilitzant eines modernes com ara canals ètics o bústies de suggeriments que facilitin el diàleg bidireccional i evitin que el llenguatge tècnic es converteixi en una barrera insalvable.
Aquest camí emprès cap a una major obertura informativa sembla no tenir marxa enrere, consolidant una cultura de bon govern que reforça la credibilitat de les institucions eclesials a tot Espanya. Al final, l'objectiu compartit per tots els implicats és que la tasca diària de l'Església passi del desconeixement general a la claredat més absoluta, i permeti que la societat valori la gestió dels recursos amb arguments sòlids i dades contrastades, deixant de banda els prejudicis gràcies al rigor d'una informació ben presentada.