El arxiu digital vinculat a les Escoles de Magisteri ha esdevingut una peça clau per entendre com s'ha format el professorat a Espanya al llarg dels segles XIX i XX. GrĂ cies als processos de digitalitzaciĂł ia la posada en accĂ©s obert de milers de documents, avui Ă©s possible reconstruir la trajectòria de les antigues escoles normals, l'evoluciĂł de la professiĂł docent i el context educatiu, polĂtic i social en què van treballar mestres i mestres.
Aquest tipus de fitxers reuneix expedients acadèmics, documentació administrativa, correspondència oficial, actes, informes dinspecció, expedients de depuració i fons personals, entre molts altres materials. Tot això permet a investigadors, estudiants i curiosos treure el cap a la “trastienda” del sistema educatiu: com s'organitzaven les escoles normals, quins requisits es demanaven per ser mestre, com es finançaven els centres o quin impacte van tenir episodis com la Guerra Civil, la dictadura o les reformes educatives del segle XX.
L'Arxiu digital de l'Escola de Magisteri de la Universitat de La Rioja
Un dels projectes mĂ©s representatius Ă©s el Arxiu digital de l'Escola de Magisteri de la Universitat de La Rioja, centrat a rescatar i difondre el patrimoni documental històric vinculat a la formaciĂł del professorat en aquest territori. Aquest projecte tĂ© com a objectiu principal digitalitzar i oferir en accĂ©s obert els fons antics conservats a larxiu universitari, permetent la seva consulta en lĂnia sense les limitacions fĂsiques del paper.
Fins ara s'han digitalitzat tres blocs documentals fonamentals: els expedients de l'Escola de Mestres (1860-1940), els expedients de l'Escola de Mestres (1860-1940) i la correspondència de l'Escola Normal de Magisteri (1936-1940). Aquests conjunts recullen la trajectòria acadèmica de generacions de docents, el pas per l'escola normal i la comunicació oficial entre el centre i les autoritats educatives.
Els expedients personals de mestres i mestres inclouen dades de matriculació, qualificacions, prà ctiques, titulacions, incidències administratives i, de vegades, informació de carà cter disciplinari o professional. Són documents de gran valor per reconstruir biografies docents, estudis prosopogrà fics i anà lisi de la composició social del magisteri al llarg del temps.
Per la seva banda, la sèrie de correspondència de l'Escola Normal de Magisteri, datada entre el 1936 i el 1940, ofereix una mirada directa a els anys mĂ©s convulsos del segle XX espanyol. S'hi recullen comunicacions relatives al funcionament del centre en temps de guerra i postguerra, canvis de normativa, reorganitzaciĂł del professorat, depuracions i adaptacions a les noves circumstĂ ncies polĂtiques.
La digitalització de les dues primeres col·leccions -els expedients de l'Escola de Mestres i de Mestres- ha comptat amb el suport del Ministeri de Cultura, cosa que evidencia la importà ncia institucional que es concedeix a la preservació i difusió d'aquest tipus de fons educatius. El suport econòmic i tècnic permet assegurar la conservació a llarg termini i, alhora, democratitzar l'accés a la documentació.
El fons històric de lEscola de Magisteri dAlacant (Arxiu General de la Universitat dAlacant)
Un cas especialment complet Ă©s el del fons “Escola de Magisteri d'Alacant”, custodiat a l'Arxiu General de la Universitat d'Alacant (AIGUA). Es tracta d'un fons descrit arxivĂsticament segons normes internacionals i que constitueix una mostra paradigmĂ tica de com s'organitza i es posa a disposiciĂł del pĂşblic un arxiu històric d'una escola normal.
A la zona d'identificaciĂł, aquest fons apareix amb el codi de referència ÉS AIGUA EM, cosa que permet localitzar-lo de forma inequĂvoca en el sistema arxivĂstic. El seu tĂtol oficial Ă©s “Fons Escola de Magisteri d'Alacant”, abasta unes dates extremes que van del 1844 al 1971 i es descriu a nivell de fons, Ă©s a dir, com una unitat documental Ă mplia que engloba tota la documentaciĂł generada per la instituciĂł al llarg d'aquest perĂode.
El volum conservat puja a 60 metres lineals de documentaciĂł en suport paper, cosa que dĂłna una idea de la densitat i continuĂŻtat de la sèrie documental. Aquest conjunt ocupa fĂsicament prestatgeries i dipòsits especĂfics a l'arxiu, però la descripciĂł i organitzaciĂł permeten que es pugui consultar de manera sistemĂ tica fins i tot sense estar digitalitzat al complet.
Pel que fa al context de producciĂł, el fons es vincula a tres institucions successives: la Escola Normal AndrĂ©s ManjĂłn (Mestres) entre 1844 i 1968, l'Escola Normal San JosĂ© de Calasanz (Mestres) entre 1859 i 1968 i l'Escola Normal ConcepciĂł Arenal entre 1968 i 1971. Cadascuna d'aquestes denominacions reflecteix una etapa diferent a l'organitzaciĂł de la formaciĂł del magisteri a la provĂncia d'Alacant.
La història institucional del fons arrenca amb l'aplicaciĂł de la Orde de la Regència Provisional de 1840, que va impulsar la creaciĂł d'Escoles Normals a les provĂncies espanyoles. GrĂ cies a aquesta normativa, el 1844 es va posar en marxa l'Escola Normal de Mestres al Col·legi de Santo Domingo d'Oriola, traslladant-se el 1858 a la ciutat d'Alacant. Un any desprĂ©s, el 1859, es va crear l'Escola Normal de Mestres, que va funcionar prĂ cticament com un centre independent fins a finals dels anys seixanta del segle XX.
El 1968, d'acord amb les transformacions del sistema educatiu, les dues escoles es van fusionar per formar la Escola Normal ConcepciĂł Arenal, integrant la formaciĂł de mestres i mestres en una Ăşnica instituciĂł. Finalment, el 1971, es va produir la transformaciĂł de l'Escola Normal a l'Escola UniversitĂ ria de FormaciĂł del Professorat d'EducaciĂł General BĂ sica, en lĂnia amb la reforma educativa que va configurar l'EGB.
La història arxivĂstica del fons Ă©s, en si mateixa, una història de resistència dels documents davant dels trasllats i les males condicions de conservaciĂł. Al llarg de la seva existència, els papers de les escoles de Magisteri d'Alacant van patir canvis constants de seu i instal·lacions poc adequades, amb riscos reals de pèrdua i deteriorament.
Una part essencial que aquest fons hagi arribat fins als nostres dies és degut a la tasca de persones concretes. Destaca la figura de Juan Macho Moreno, director de l'Escola Normal de Mestres entre 1889 i 1912, que va adoptar mesures per organitzar, preservar i donar continuïtat a la documentació en un moment en què el valor històric d'aquests papers encara no estava plenament reconegut.
Ja gairebé un segle després, va ser el personal de la Biblioteca de centre qui es va encarregar d'organitzar i inventariar la major part del fons històric, que va romandre custodiat allà fins a la seva transferència a l'Arxiu General el 2007. La documentació més recent, generada en els darrers anys de funcionament de l'Escola, es localitzava encara a la Secretaria de la Facultat d'Educació i també va ser incorporada a l'Arxiu General, unificant aixà la totalitat del fons.
Des de llavors, l'Arxiu General ha dut a terme un treball exhaustiu de revisiĂł, instal·laciĂł fĂsica i descripciĂł de tots els documents, integrant la informaciĂł al catĂ leg documental gestionat mitjançant un programa informĂ tic especĂfic d'arxius. El mecanisme d‟ingrĂ©s va ser la transferència des de les dependències de la Facultat, seguint els procediments habituals de gestiĂł de fons històrics universitaris.
Pel que fa al contingut i l'estructura, aquest fons reuneix la documentaciĂł generada per l'Escola de Magisteri des dels seus orĂgens al segle XIX fins a la seva transformaciĂł en centre universitari el 1971. Encara que existeixen llacunes i interrupcions en algunes sèries documentals, especialment pel que fa a l'Escola Normal de Mestres, el conjunt continua sent extraordinĂ riament ric.
Entre els principals tipus documentals hi ha la documentació fundacional de l'Escola de Mestres, amb tots els trà mits i disposicions que van permetre la posada en marxa. També es conserva documentació econòmica, incloent pressupostos, relacions de despeses i llibres de comptes de les dues escoles, que permeten analitzar el finançament, les inversions i les prioritats econòmiques del centre.
A això se suma la documentació interna, com correspondència, llibres d'actes del Claustre, registres de presa de possessió de personal i altres documents de gestió, que revelen la vida quotidiana de la institució, les decisions del claustre, nomenaments de professorat i personal administratiu, aixà com conflictes, reformes i canvis organitzatius.
La documentaciĂł acadèmica Ă©s especialment rellevant: matrĂcules, expedients acadèmics, actes de qualificaciĂł, llistats de professors, assignatures i llibres de text. Aquest bloc permet reconstruir plans destudi, canvis curriculars, sistemes davaluaciĂł, perfils dalumnat i evoluciĂł dels continguts formatius que rebien els futurs mestres.
Un altre conjunt important és la documentació relativa a proves d'accés i cursets d'ingrés al Magisteri Nacional, on es conserven expedients d'oposicions, exercicis, barems i resolucions. Això ofereix una perspectiva molt valuosa sobre els requisits de selecció, nivell d'exigència i competitivitat de l'accés a la professió docent en diferents èpoques.
Des del punt de vista arxivĂstic, el fons s'ha considerat de conservaciĂł permanent, Ă©s a dir, no estĂ previst eliminar documentaciĂł i, de fet, tampoc no s'esperen nous ingressos significatius. La seva organitzaciĂł es basa en el quadre de classificaciĂł documental elaborat el 1990, fet que garanteix una estructura lògica de sèries i subsèries que en facilita la consulta i comprensiĂł.
Les condicions d'accés són, en general, de accés lliure per al públic, amb excepció dels documents que contenen dades de carà cter personal i la consulta dels quals es restringeix si no han transcorregut 50 anys des de la data del document, en aplicació de la normativa de protecció de dades i d'accés a la informació.
La reproducció dels documents està autoritzada amb fins d'estudi i investigació, el que permet obtenir còpies per a treballs acadèmics, tesis, publicacions o investigacions històriques. La llengua predominant de la documentació és el castellà i no es registren particularitats tècniques, més enllà de tractar-se de materials en paper que, en alguns casos, poden requerir una certa cura per la seva antiguitat o estat de conservació.
La descripció del fons s'ha incorporat al catà leg documental del sistema de gestió darxius, la qual cosa facilita la cerca per signatura, productor, dates, continguts o tipologia documental. Per elaborar aquesta descripció s'han seguit les normes ISAD(G) i el Manual de descripció multinivell de la Junta de Castella i Lleó (2000). La data de finalització de la descripció se situa el juliol del 2008, moment en què va quedar documentat de forma normalitzada tot el fons.
Les Escoles Normals de Magisteri com a origen de nombrosos fons universitaris
La importà ncia de les escoles normals no es limita a un cas concret; moltes universitats actuals conserven fons documentals procedents de les antigues Escoles Università ries de Magisteri, que al seu torn tenen el seu origen a les Escoles Normals decimonòniques. Un exemple significatiu és l'Arxiu Universitari de Castella-la Manxa (UCLM).
En aquest arxiu es conserven els fons de les Escoles de Magisteri de Albacete, Ciudad Real, Conca i Toledo, que durant anys van dependre d'universitats com la de Múrcia, la Complutense de Madrid o l'Autònoma de Madrid, fins que el 1985 es va crear la Universitat de Castella-la Manxa i es van incorporar al seu districte universitari.
Les Escoles Normals de Magisteri, des de la seva creació al segle XIX, van oferir els únics estudis superiors disponibles a bona part del territori de Castella-la Manxa. A regions sense universitat pròpia fins a dates tan tardanes com el 1985, aquests centres van exercir el paper d'institucions d'ensenyament superior, per la qual cosa el seu arxiu és una font imprescindible per estudiar la història de l'educació superior a la zona.
Conscients del valor d'aquest patrimoni, la UCLM ha desenvolupat projectes de difusiĂł digital i exposicions virtuals. Un exemple Ă©s la mostra en lĂnia dedicada a les Escoles Normals de Magisteri de Castella-la Manxa (1850-1985), on es presenta una selecciĂł de documents digitalitzats que il·lustren levoluciĂł daquests centres, la vida acadèmica, els perfils dalumnat i professorat, aixĂ com els canvis administratius i normatius.
Aquests recursos en lĂnia permeten a qualsevol usuari consultar documents originals sense necessitat de desplaçar-se fĂsicament al fitxer. Al mateix temps, ajuden a visibilitzar el paper històric de les Escoles Normals ia subratllar la seva rellevĂ ncia en la construcciĂł de la identitat universitĂ ria de territoris que no van tenir universitat fins dates recents.
El paper de lArxiu Central del Ministeri dEducaciĂł i altres fons estatals
Més enllà dels arxius universitaris, el sistema educatiu espanyol compta amb fons essencials custodiats al Arxiu Central del Ministeri d'Educació, situat a l'edifici de l'Arxiu General de l'Administració (AGA) a Alcalá de Henares. Aquest arxiu reuneix documentació d'à mbit estatal que afecta totes les etapes i nivells educatius i que, en molts casos, es creua amb la història de les escoles de magisteri.
Entre els seus fons hi ha un repertori de més de 14.000 documents (unes 204.000 imatges digitals) generats, per exemple, en el context del projecte “Memòria Democrà tica”. A la fase més recent d'aquest projecte, s'han digitalitzat 99 expedients de mestres i mestres que pertanyen al fons de la Delegació Provincial de l'antic Ministeri d'Educació. Tot i que només representen una petita part de tota la sèrie d'expedients personals d'aquesta Delegació -que a més a més va arribar incompleta, només fins a la lletra “M”-, suposen un pas molt significatiu cap a la digitalització integral d'aquest tipus de documents.
L'Arxiu Central tambĂ© conserva un conjunt molt ampli de sèries relacionades amb la carrera professional del personal docent i no docent, aixĂ com amb els processos d'accĂ©s, depuraciĂł i control exercits sobre el professorat al llarg del segle XX. Aquestes sèries sĂłn fonamentals per entendre l'impacte dels canvis polĂtics al sistema educatiu.
Entre els continguts que es poden consultar destaquen els tĂtols acadèmics i professionals (1969-2000), la col·lecciĂł de tesis defensades entre 1960 i 1988, la documentaciĂł relativa a nòmines i assegurances socials del personal de biblioteques populars (1931-1972) i els expedients del personal de Belles Arts (1938-1989), tant pel que fa a la gestiĂł del personal com a oposicions i concursos (195).
Un dels blocs mĂ©s sensibles i valuosos des del punt de vista històric sĂłn els expedients de depuraciĂł i revisiĂł de personal docent d'Escoles Normals (1939-1975), de personal no docent en el mateix perĂode, aixĂ com els expedients governatius oberts a mestres d'educaciĂł primĂ ria entre 1957 i 1971. Aquests documents permeten analitzar detalladament la repressiĂł polĂtica i professional patida pel magisteri durant i desprĂ©s de la Guerra Civil i durant.
L'arxiu conserva a mĂ©s expedients personals de professorat de EducaciĂł Especial (1962-1974) i EducaciĂł PrimĂ ria (1933-1994), aixĂ com fitxes de mestres, incloent fitxes especĂfiques de docents depurats. Aquest tipus de documentaciĂł Ă©s de valor incalculable per reconstruir trajectòries professionals, estudiar l'impacte de les polĂtiques repressives i revisar la memòria de les vĂctimes de la depuraciĂł.
Al costat d'aquestes sèries, apareixen tambĂ© expedients de depuraciĂł i revisiĂł de professorat d'institut, catedrĂ tics universitaris (amb documentaciĂł des de finals del segle XIX fins a 1986), expedients disciplinaris de professors i alumnes universitaris (1939-1984) i amplĂssimes sèries d'oposicions i concursos d'Ensenyament Primari (1960-1993), Ensenyament Professional (1954-1994), Ensenyament Ensenyament Universitari (1906-1985).
L'Arxiu també conserva fons institucionals com la Comissaria d'Extensió Cultural (1948-1972), que inclou les memòries de les missions educatives del franquisme entre 1948 i 1970; la documentació de la Inspecció Tècnica d'Educació (1903-1991), que inclou la supervisió de l'ensenyament primari, mitjà i professional; la Secretaria General del Consell Nacional d'Educació (1940-1986); i el fons de l'Institut Escola de Madrid (1918-2002), un centre clau per entendre les innovacions pedagògiques del primer terç del segle XX i la posterior evolució.
Tots aquests fons estan accessibles a travĂ©s dels serveis al ciutadĂ del Ministeri d'EducaciĂł i FormaciĂł Professional, amb dades de contacte especĂfiques (adreça, telèfon i correu electrònic de l'arxiu central) i una pĂ gina web on s'expliquen les condicions de consulta, els fons disponibles i els recursos en lĂnia existents.
InspecciĂł, precarietat i reivindicaciĂł: la visita del 1932 a l'Arxiu del Ministeri
La història dels arxius educatius no només es conta a través dels documents conservats, sinó també mitjançant testimonis sobre les pròpies condicions materials. Un exemple cridaner és la inspecció realitzada el 1932 a l'Arxiu del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, antecedent directe de l'actual Ministeri d'Educació.
En compliment d'una ordre de la Direcció General de Belles Arts de 19 de febrer de 1932, es va encarregar a l'Inspector General d'Arxius, Miguel Gómez del Campillo, que visités l'arxiu ministerial, que en aquell moment s'ubicava al carrer Alcalá 34, després d'haver estat lligat a l'Arxiu del Ministeri de Foment al Passeig d'Atocha 1.
D'aquesta visita se'n conserven dos documents clau: el Acta de la inspecció i la memòria que Gómez del Campillo va remetre a la Direcció de Belles Arts. A l'acta es descriu el desenvolupament de la visita, es recullen les queixes i peticions del cap de l'arxiu, Julio Iglesias, i s'hi inclouen els comentaris del mateix inspector sobre l'estat deplorable en què es trobava el servei.
La inspecció va constatar que l'arxiu no s'havia traslladat del tot: uns 800 lligalls i 2.000 llibres havien quedat enrere a l'arxiu del Ministeri de Foment. A més, es va subratllar que el nou local designat per a l'arxiu -situat als soterranis- reunia condicions pèssimes: manca d'espai, escassa llum, mala ventilació, absència de calefacció adequada i manca de portes, de manera que l'arxiu, literalment, “donava al carrer”.
Les conseqüències d‟aquesta precarietat eren múltiples: no només es dificultava la conservació dels documents, sinó que es feia impossible romandre-hi treballant diverses hores. Les oficines de personal van haver d'instal·lar-se al despatx de José Garzón, cap de la Secció 18 del Ministeri, cosa que generava conflictes i manca de privadesa entre els diferents equips que compartien la mateixa estada.
A la seva memòria, datada el 4 de març de 1932, GĂłmez del Campillo realitza una crĂtica molt dura a la percepciĂł social dels arxius i dels seus treballadors. Assenyala que existeix una mena de “creença general que el local destinat a Arxius ha de ser el pitjor dels edificis pĂşblics”, el que no serveix ni com a sala d'espera per a porters ni com a magatzem de trastos vells. Igualment, denuncia que als arxivers se'ls considera professionals de “segona”, tant en remuneraciĂł com en condicions de treball i respecte personal.
Després d'analitzar la situació, l'inspector eleva una sèrie de peticions concretes als seus superiors: completar el trasllat de l'arxiu, executar el crèdit ja concedit de 15.340 pessetes per ampliar i tancar degudament el local, reubicar el personal en espais independents i adequats i augmentar temporalment la plantilla amb un tècnic mentre durés el procés de reorganització. Aquest episodi il·lustra fins a quin punt la conservació dels fons educatius ha depès durant dècades de les reivindicacions de professionals conscients del valor dels arxius.
Escoles de Patronat i expedients de nomenament de mestres
Un altre dels conjunts documentals lligats a l'à mbit del magisteri que s'estan descrivint als arxius estatals és la sèrie de Propostes de nomenament de mestres a escoles de patronat i escoles preparatòries d'ingrés a centres d'ensenyament mitjà , formació professional i educació especial, amb dates entre 1940 i 1980. Aquesta sèrie va ser generada per la Secció de Provisió d'Escoles del Ministeri d'Educació Nacional.
Les Escoles de Patronat van sorgir com iniciatives privades, tant de carà cter religiós com laic, impulsades per empreses, fundacions, congregacions o particulars que volien oferir un servei educatiu a zones on l'Estat no arribava amb prou intensitat. Per poder funcionar, aquestes escoles buscaven el reconeixement i la regulació estatal, que en molts casos acabava finançant-les totalment o parcialment.
Amb el temps, moltes d'aquestes escoles de patronat van evolucionar fins a esdevenir centres públics, privats o concertats que segueixen actius avui dia (un exemple ben conegut són les escoles de la xarxa La Salle). Els expedients conservats documenten el procés mitjançant el qual els patronats proposaven al Ministeri el nomenament de mestres i mestres per a aquests centres.
L'estudi d'aquests fons permet rastrejar l'origen d'escoles ubicades a zones aĂŻllades geogrĂ ficament o amb escasses infraestructures, que es van sostenir grĂ cies a la implicaciĂł d'empreses agrĂcoles, mineres i industrials, entitats religioses, particulars amb vocaciĂł benèfica i administracions locals. Entre les promotores apareixen noms com Carretero i Timoner SA “CATISA” a Menorca, l'empresa agrĂcola de la finca L'Almendral a Oliva de Plasencia, la FundaciĂł Revilla-Gigedo a GijĂłn, la DiputaciĂł Provincial de Lugo, l'explotaciĂł agrĂcola Cortijo Villalba i El Rami a Cantillana o altres Patronato Diocesano d'EducaciĂł.
En alguns expedients s'inclou la ordre de creació del patronat o de la pròpia escola, però el més freqüent és trobar la proposta de nomenament del mestre/a acompanyada de la documentació acreditativa: fulls de serveis, cartes de presentació, certificats destudis, informes i, finalment, la resolució de nomenament amb la indicació expressa de lescola i la localitat de destinació.
D'aquestes iniciatives en van sorgir tambĂ© escoles preparatòries d'ingrĂ©s a Instituts d'Ensenyament MitjĂ , Conservatoris de MĂşsica i Escoles d'Arts i Oficis. Entre els centres presents a la documentaciĂł destaquen l'Escola d'Arts i Oficis ArtĂstics de Jerez de la Frontera, el Conservatori de MĂşsica Manuel de Falla de Cadis o l'Institut Nacional d'Ensenyament MitjĂ Ramiro de Maeztu de Vitòria, entre d'altres.
L'anà lisi conjunt d'aquests expedients proporciona una visió molt rica del paper que va jugar la societat civil organitzada a l'expansió de l'educació al llarg del segle XX, complementant l'acció de l'Estat i contribuint a portar l'ensenyament a à mbits rurals, industrials o perifèrics que altrament haurien quedat desatesos.
Si s'observen en perspectiva tots aquests fons –escoles normals, escoles de patronat, arxius ministerials, delegacions provincials, universitats– s'aprecia amb claredat com el arxiu digital de l'escola de magisteri no Ă©s un Ăşnic lloc web o repositori aĂŻllat, sinĂł una xarxa complexa de projectes de digitalitzaciĂł, descripcions arxivĂstiques i recursos en lĂnia que, de mica en mica, estan posant a l'abast de qualsevol part decisiva de la memòria educativa espanyola. GrĂ cies a això, estudiar la història de mestres i mestres, revisar les polĂtiques educatives o reconstruir carreres professionals avui Ă©s molt mĂ©s accessible, sempre que es coneguin les portes d'entrada a aquests arxius i es respectin les seves normes d'accĂ©s i Ăşs.
